“No hem vingut a gestionar. Hem vingut a transformar... i ho farem situant a les persones en el centre de totes les decisions”. Aquestes són voluntats expressades per en Pere Aragonès i Garcia poques setmanes abans de la seva investidura com a President del nostre gran petit país. I afegia: “Qui no vol un govern com aquest? A qui li fa por?" Jo us contesto: a nosaltres no. No ens fa por. Ens fa il·lusió.

I aquesta transformació desitjada no representa només simplificar o millorar. Va més enllà. Implica un gir, un canvi de relació entre la ciutadania i els ens públics. Un canvi que liderarem i assolirem mitjançant la transformació digital de l’Administració pública.

Però posar a les persones, a la ciutadania en el centre de les decisions, del disseny i de la gestió dels serveis públics, què vol dir exactament? Simplement, que li hem de posar fàcil, àgil, senzill...

Posar-li fàcil vol dir que la ciutadania ha de passar de ser un ésser “peticionari” de tràmits, mitjançant formularis complexos (tecnològicament i lingüísticament parlant) a un ésser “receptor” de serveis. La ciutadania no sap ni ha de saber a quins serveis pot optar o té dret, ni quan ho pot sol·licitar, ni com l’ha de demanar. Hem d’oferir a la nostra societat a cada ciutadana i ciutadà el que necessiti, quan ho necessiti. I per això, és imprescindible conèixer-la, a ella i a les seves necessitats, les actuals i les futures. És l’Administració qui li ha d’oferir, proactivament i de forma personalitzada, i facilitant-li al màxim la seva identificació i utilitzant les dades que ja tenim per a la seva tramitació. I sempre, per suposat, vetllant per l’ús ètic de les dades, amb l’autorització de la ciutadania per al seu ús, i amb la màxima transparència.

I deixeu-me remarcar un fet gens menor: això no es tracta només de facilitar un tràmit sinó que esdevé un afer de justícia social, sobretot en l’àmbit dels ajuts i altres serveis social, perquè qui més necessitat té de rebre’ls és qui probablement menys capacitats o possibilitats té de tenir-ne coneixença o de poder sol·licitar-los. Un recent estudi de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, “L’impacte dels tràmits administratius en l’accés a les prestacions socials” evidencien el llarg camí que ens queda per recórrer. I el recorrerem, facilitarem la informació dels serveis i ajuts disponibles de manera que cap persona en quedi exclòs.

Posar-li fàcil a les persones també vol dir que ens hi hem de poder comunicar, i la comunicació es produeix si una de les parts parla i l’altra part l’entén, cosa que no és clar que funcioni així ara mateix. L’Administració pública ha de fugir d’aquest argot intern tan administratiu i arcaic que utilitzem amb la intenció de garantir la seguretat jurídica sobre totes les coses, fins i tot per sobre de la capacitat comprensiva del receptor. Cal doncs, transformar la manera de comunicar-nos, tot utilitzant un llenguatge entenedor i proper a la ciutadania.

Posar-li fàcil a la ciutadania vol dir que els tràmits seran senzills, s’entendran amb una sola llegida perquè estaran redactats de manera que tothom els pugui entendre. Ho posarem fàcil perquè no demanarem documents i certificats innecessaris o repetits. Ho farem fàcil perquè no caldrà fer llargues cues a les oficines de registre sinó que la majoria de serveis estaran disponibles al mòbil.

I ara, deixeu-me pensar en gran. Posar-li fàcil vol dir també superar les barreres interadministratives existents avui dia. Vol dir que la ciutadania no ha de saber a quina “porta” ha de trucar quan té una necessitat o requereix un servei. I si pensem en un frontal únic de totes les administracions públiques de relació amb la ciutadania? I si imaginem que la tramitació unificada entre els diferents ens del sector públic és possible ? I si aconseguim compartir totes les dades que tenim del ciutadà entre totes les administracions públiques per conèixer-lo millor i oferir-li més i millor serveis i demanar-li menys dades o cap?

Aquesta transformació digital no va de tecnologia, sinó d’estratègia, lideratge i noves formes de pensar. I va de persones, acompanyant-les per no deixar ningú enrere. Perquè la fem per reduir desigualtats, no per engrandir-les. Ara, més que mai, en tenim l’oportunitat, amb ERC al capdavant del projecte i l’impuls dels ajuts econòmics europeus provinents dels Next Generation. No és empresa fàcil, imagino que ja ho sospiteu... però ho farem. Perquè com dèiem, no ens fa por. Ens fa il·lusió.

Núria Espuny i Salvadó

Directora general d’Administració digital i d’Organització de la Generalitat de Catalunya

Secretària general de la sectorial d’Administracions públiques