Catalunya té 947 municipis, no obstant això, la majoria de la ciutadania, es concentra a uns 300 municipis de més de 2.000 habitants. Alhora un 2% de la població viu en 332 municipis amb menys de 500 habitants i un total de 65 EMD a tot el país, de les quals 58 amb una població de menys de 1000 o menys habitants.

Per tal d’aconseguir que sigui realitat el concepte que ens introdueix moltes vegades el president Aragonès respecte la Catalunya sencera, cal transformar Catalunya de dalt a baix i liderar un projecte per ajudar els nostres municipis a impulsar polítiques que ajudin a arrelar les persones al territori, perquè hi poden trobar un projecte de vida.

No existeix una vareta màgica per evitar el despoblament. El fet d’implementar polítiques transversals al territori permet fer possible el repoblament i l’arrelament de les nostres ciutadanes i ciutadans al territori. Polítiques transversals des de diferents visions tals com garantir les infraestructures, l’accés a la cultura i també la participació en la transformació econòmica del territori. Així mateix, la transversalitat també ha d’entendre’s en l’àmbit institucional. En aquest sentit, molts municipis republicans han posat al centre de les seves polítiques la necessitat d’arrelar la gent al territori. Política pública cabdal que fins ara no havia estat contemplada i que ara per ara suposa una de les principals preocupacions per als nostres municipis.

En tot cas, podeu observar l’exemple de gestió de la governança republicana de la Diputació de Lleida, on s’apliquen criteris de discriminació positiva cap als municipis en risc de despoblament. Aquesta discriminació positiva suposa que es tenen en compte les realitats de cadascun d’aquests municipis en tots els plans econòmics; des d’inversions a manteniments, cultura, pla de camins i salut, de manera que reben més fons de la Diputació que si els distribuïssin només en funció del nombre d’habitants.

Les institucions supramunicipals han de reconèixer l’autonomia municipal de cadascun dels governs locals i dotar-los del finançament per tal de poder donar resposta a les necessitats que ens demanda la societat i aconseguir simplificar la complexitat institucional i situar en tot moment el ciutadà al centre.

El debat entorn del futur dels nostres municipis passarà per quatre àmbits que considero estratègics. En primer lloc, repensar l’organització territorial i aplicar des de la proximitat el model vigent d’organització territorial per mitjà del desplegament dels diferents departaments de la Generalitat a cada vegueria sota un model adaptat a la realitat diferencial de cada territori; possibilitat de mancomunació d’estructures i serveis de garantia de la prestació de serveis públics de qualitat i sobretot simplificació de l’administració pública al territori. En segon lloc, cal abordar i materialitzar d’una forma definitiva la millora del finançament de l’administració local i aplicar un nou sistema de finançament als governs locals. En tercer lloc, el país necessita dotar-se d’un pla interadministratiu i interinstitucional per fer front al despoblament i finalment, cal vetllar per garantir la qualitat democràtica i la participació ciutadana.

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, recordava a la darrera trobada municipalista que “gran part de la nostra feina ha consistit a adreçar-nos a la societat tan diversa del nostre país i transmetre la confiança que pot haver-hi un projecte compartit, inclusiu que els apel·la a tots i que els dóna l’oportunitat de guanyar ells mateixos al servei de la societat”.

Totes les institucions tenim el deure de vetllar perquè les persones puguin tenir accés a tots els serveis i a totes les possibilitats visquin al racó que vulguin del nostre país, i això només serà possible garantint-ne el seus drets dins una Catalunya sencera.

Laia Pérez Altisent

Cap del gabinet de Presidència de la Diputació de Lleida i vocal de la sectorial d’Administracions Públiques

aapp@esquerra.cat