La República que volem: institucions íntegres i que generin confiança
El debat sobre la integritat és indissociable del debat sobre la confiança en les institucions democràtiques. Per situar-lo bé, cal recordar que la construcció de les democràcies liberals, també des de la mirada republicana, ha anat lligada a la importància dels contrapesos i del control social per evitar la corrupció i el poder arbitrari. Per tant, una certa desconfiança, una mirada crítica, un control extern, és necessari per al bon funcionament de les institucions.
Ara bé, vivim en una societat en la qual els blocs ideològics ja no són tan clars, globalitzada, on el control de la informació centralitzat no és possible (desintermediada, en diu l’activista ciutadana Simona Levi) i on la crisi i les retallades han fet evident que les decisions importants es prenen a les esquenes de la ciutadania. En aquest context, ha incrementat la desconfiança més enllà de marges tolerables. Una manca absoluta de confiança impedeix el bon funcionament de les institucions democràtiques. En efecte cal un cert marge de desconfiança, de vigilància externa, però també un grau d’implicació de la ciutadania per poder construir col·lectivament projectes (per aplicar amb èxit polítiques redistributives, per exemple).
Superar aquest llindar de desconfiança, ha desfermat un fantasma que recorre el món, enarborant el discurs antipolític, que mina la democràcia i porta al poder persones que encarnen els pitjors vicis de la política. Aquest fantasma es diu populisme.
Per tot plegat en la República que volem construir és cabdal recuperar la confiança i, per assolir aquest objectiu, cal impulsar diferents polítiques totes elles entrellaçades (transparència, participació ciutadana, avaluació de les polítiques públiques, integritat pública, etc.).
Em centraré només en les polítiques per a construir un infraestructura ètica i d’integritat, que persegueixen que el conjunt d’actors que actuen dins les administracions públiques i els que s’hi relacionen ho facin d’acord amb la legislació i amb les regles de conducta que en cada moment ens fixem. Això exigeix combinar mesures molts diverses:
Jordi Foz
Comissió sectorial d'Administracions Públiques
Esquerra Republicana
Ara bé, vivim en una societat en la qual els blocs ideològics ja no són tan clars, globalitzada, on el control de la informació centralitzat no és possible (desintermediada, en diu l’activista ciutadana Simona Levi) i on la crisi i les retallades han fet evident que les decisions importants es prenen a les esquenes de la ciutadania. En aquest context, ha incrementat la desconfiança més enllà de marges tolerables. Una manca absoluta de confiança impedeix el bon funcionament de les institucions democràtiques. En efecte cal un cert marge de desconfiança, de vigilància externa, però també un grau d’implicació de la ciutadania per poder construir col·lectivament projectes (per aplicar amb èxit polítiques redistributives, per exemple).
Superar aquest llindar de desconfiança, ha desfermat un fantasma que recorre el món, enarborant el discurs antipolític, que mina la democràcia i porta al poder persones que encarnen els pitjors vicis de la política. Aquest fantasma es diu populisme.
Per tot plegat en la República que volem construir és cabdal recuperar la confiança i, per assolir aquest objectiu, cal impulsar diferents polítiques totes elles entrellaçades (transparència, participació ciutadana, avaluació de les polítiques públiques, integritat pública, etc.).
Em centraré només en les polítiques per a construir un infraestructura ètica i d’integritat, que persegueixen que el conjunt d’actors que actuen dins les administracions públiques i els que s’hi relacionen ho facin d’acord amb la legislació i amb les regles de conducta que en cada moment ens fixem. Això exigeix combinar mesures molts diverses:
- La posada en marxa d’un sistema penal ràpid i eficaç contra la corrupció
- La creació de mecanismes de protecció dels alertadors i denunciants de corrupció.
- La regulació clara dels conflictes d’interès.
- El control i la publicitat de l’activitat lobbista, dels grups d’interès.
- La regulació de les portes giratòries
- L’establiment de Codis de Conducta que fixin regles ètiques (més enllà de la Llei) i d’instruments que facilitin la presa de decisió davant dels dilemes ètics
- L’augment de transparència en la gestió i en la informació pública.
- La contractació oberta.
- L’aprovació del Codi de Conducta dels alts càrrecs i personal directiu de l’Administració de la Generalitat i del sector públic i la creació del Comitè Assessor d’Ètica Pública.
- La recuperació de la Bústia anònima a l’Oficina Antifrau de Catalunya a fi i efecte de protegir els alertadors i denunciants.
- L’establiment de l’obligatorietat de la inscripció dels Grups d’Interès al Registre de Grups d’Interès del Departament de Justícia, així com de fer públiques les reunions dels alts càrrecs i directius amb aquests.
- L’impuls d’un paquet de mesures legislatives en matèria contractació i integritat (transparència en la contractació, control de la contractació menor, prevenció de la fragmentació, clàusules ètiques per als contractistes, etc.).
Jordi Foz
Comissió sectorial d'Administracions Públiques
Esquerra Republicana