La sectorial de Medi Ambient i Energia volem destacar la feina feta i, molt especialment, tres palanques de canvi:

Palanca 1: La reutilització de l’aigua. Donar un nou ús a cada gota d’aigua que ja hem fet servir

Aquesta és una de les estratègies de major impacte. Entendre que l’aigua es finita, que l’objectiu no es incrementar el consum d’aigua, d’una aigua que ja no tenim i que tampoc tindrem en un futur, sinó que l’objectiu és reduir els consums, donar un nou ús a l’aigua que ja hem fet servir i no incrementar la demanda.

Reduir, per exemple, un 40% el consum d’aigua global a Catalunya és una bona manera de fer front a la sequeres recurrents que tindrem. Cal reforçar el concepte d’estalvi i eficiència en consum d’aigua com una manera que ha de servir per generar estocs, entesos com estalvis estratègics. És molt important aquest concepte, ja que actualment, moltes mesures d’estalvi provoquen la paradoxa d’un major consum global d’aigua. En aquest sentit els estalvis que es generin d’aigua han de servir per generar els estocs estratègics d’aigua, en forma d’aqüífers, que ens han de poder garantir el futur.

Palanca 2: El cànon de residus. Donem un nou ús a les coses que llencem

El cànon va estar en risc i ara, si bé el continuem tenint, han canviat les regles del joc. Defensar el cànon era una de les millors estratègies que es podien fer en residus. Penalitzar fortament el malbaratament de recursos és essencial.

No té cap sentit desaprofitar una pell de taronja, un envàs, un full de paper o una ampolla de vidre. Perquè encara avui i malauradament hi trobem moltes pells de taronja, molts envasos, molts fulls de paper i moltes ampolles de vidre al contenidor de resta.

Defensar el cànon era doncs defensar una de les eines més potents que té la Generalitat de Catalunya per impulsar polítiques transformadores en el camp dels residus. Calia defensar-lo i es va fer.

Però encara queda feina pe fer. Cal eliminar les exempcions existents i una d’elles, que no la única, és aplicar el cànon de residus als residus ramaders de les macrogranges de porcs. Perquè fent això també millorarem la qualitat dels nostres aqüífers i obligarem a aquestes instal·lacions a internalitzar els costos de les dejeccions que generen.

Palanca 3: Les renovables. Oficines locals i comarcals de transició energètica

S’ha fet un gran impuls a les renovables, no tant sols era imprescindible fer-ho, sinó que era urgent i necessari. I fer-ho amb participació, amb molta participació i posant les bases i les eines per fer el canvi de model. L’impuls de les renovables també passa per les oficines locals i comarcals de transició energètica, per les comunitats energètiques i per l’empresa publica d’energia. Eines que ara toca reforçar i potenciar. Perquè el canvi de model només vindrà si es fa de la mà del conjunt de la societat. Les oficines locals i comarcals de transició energètica fan de punt de trobada i motor dinamitzador i transformador que acompanya al territori a fer el canvi.

I dos apunts importants a tenir sempre presents en qualsevol política

No podem fer aquesta estratègia de palanques de canvi ambiental sense tenir en compte que avui un 25% de la població està en situació de pobresa i un 25% més no pot arribar a final de més.

I s’ha de debatre si el model capitalista de creixement econòmic exponencial és sostenible. Perquè no pot ser que millores en l’eficiència quedin desbordades per l’augment de l’activitat econòmica. Caldrà planificar el decreixement?

Executiva de la sectorial de Medi Ambient i Energia i Grup de Coordinació Estratègica