Queden catorze mesos fins la fi d’aquesta legislatura. Massa poc temps per entomar les transformacions en benefici dels drets i el benestar dels animals que només els republicans, si un cas, podem tenir la valentia de dur a terme.

En un text anterior vam repassar les diferents tasques pendents. Preparar un avantprojecte de Llei de Caça que substitueixi la norma franquista del 1970. Aprovar la reforma del Codi Civil de Catalunya per redefinir jurídicament els animals com a éssers sentents i regular el seu destí en cas de separació de les seves persones cuidadores. Iniciar els treballs per a una nova Llei de Protecció dels Animals que reemplaci la del 2008.

Hi ha, a més, un altre debat ineludible que caldrà afrontar amb coratge i mirada llarga. Finalment, el Ple del Parlament començarà a tramitar la reforma de la Llei de Correbous. És una proposta que pretén acabar només amb tres de les seves modalitats: els bous embolats, els capllaçats i els bous a la mar.

Per a alguns catalans, especialment de Terres de l’Ebre, la tradició dels correbous se sent com a part de la seva identitat. Aquest sentiment ens l’hem de prendre seriosament. No és pas, però, un conflicte entre el camp i la ciutat, o entre Barcelona i Terres de l’Ebre. La crítica als correbous es troba també arrelada i articulada en aquell territori. La discussió és viva entre els ebrencs, reflectint, així, la de tota la societat catalana.

Cal fer exàmens de consciència periòdics de les tradicions, ja que el progrés ètic i polític és incompatible amb la seva acceptació acrítica. És el nostre deure reflexionar si són injustes i, si cal, redreçar-les.

Potser no estem acostumats encara a pensar en els drets i el benestar dels animals com una qüestió de justícia, però ja toca fer-ho. Toca en els propers 14 mesos.

Eze Paez

President de la Comissió Sectorial de Drets i Benestar dels Animals

dretsanimals@esquerra.cat