Mirat estrictament des de l’àmbit de la infraestructura, les dades ens mostren un sistema ferroviari a Catalunya que necessita una actualització revolucionària en inversió i desenvolupament tècnic.

Rodalies s’emporta el protagonisme, per la magnitud de l’impacte en el dia a dia de la ciutadania, i és ben cert que el Pla de Rodalies s’està executant, com també és cert que no es construeix ni un km de via nou amb aquest pla. Només executar un tercer túnel a Barcelona ja seria un somni per als amants de les infraestructures ferroviàries.

El Corredor Mediterrani de Mercaderies no te una infraestructura pròpia en la seva major part del recorregut, com havia de ser, és una ruta ferroviària que combina línies d’alta velocitat i línies convencionals, les quals no s’han ampliat per a tal efecte.

Dels 1110 km de vies d’Adif a Catalunya en ample Ibèric més de la meitat, 616 km, són de via única. Això afecta a la connexió entre Reus i Mora, Montcada i Puigcerdà, Manresa i Lleida, Arenys i Maçanet.

Les estacions de ferrocarril mereixen tota una enciclopèdia de despropòsits. Només a Barcelona, a la ja eterna construcció de l’estació de la Sagrera cal afegir l’eterna remodelació promesa de l’estació de Sants.

De les 200 estacions que gestionen Renfe i Adif moltes presenten un estat lamentable sense cap mena de servei i algunes abandonades.

Ferrocarrils de la Generalitat te 276km de vies. 189 metropolitanes i 87 a l’eix Lleida - La Pobla de Segur. La línia de Manresa te el 27% de via doble i la línia d’Igualada només el 7,5%.

Sense entrar en l’estat de les travesses, catenàries, protecció de túnels, etc. També hem de tenir en compte el risc d’afectacions estructurals per causes de risc geològic i dels nous fenòmens atmosfèrics fruit del canvi climàtic.

Per tot plegat, tenim molta feina a fer...

Ricard Martínez

Vocal de la sectorial de Política Territorial i Habitatge

Esquerra Republicana

territorial@esquerra.cat