L’emergència habitacional té tres cares: econòmica, mediambiental i social. Des de l'administració, el gran repte de les polítiques d’habitatge és el de superar el llindar de l’emergència habitacional i així poder ampliar els drets de la ciutadania, concretament el del dret a l’habitatge.

Aquesta superació s’ha de concretar amb mesures que disminueixin les dificultats i resistències que ens trobem pel camí de bastir aquest horitzó. Construir, adquirir i planificar habitatge de lloguer ha de ser una de les prioritats i el repte/oportunitat és consolidar un sector productiu que pugui assumir la tasca de fer créixer el parc de lloguer social i també pugui col·laborar amb l’administració per fer créixer el parc públic de lloguer. Cal aturar el procés de pèrdua de qualificació d’habitatge de protecció oficial per evitar que l’emergència sigui inabastable en el futur. Disponibilitat de sòl, finançament i fiscalitat per ampliar el parc de lloguer i de nous règims de tinença.

Territorialment també hi ha especificitats en les necessitats d’habitatge, com pot ser la dificultat de mobilitzar l’habitatge buit als municipis rurals, o les externalitats adverses que genera la concentració d’habitatges turístics i de lloguers de temporada a la costa i al Pirineu. L’assignatura troncal serà adaptar les necessitats i prestacions de les llars en un parc existent envellit i inadequat, impactant en la reducció de la seva despesa energètica. Cal que l’administració tingui la capacitat d’acompanyar aquestes especificitats territorials per arribar al país sencer. Rehabilitació d’immobles, millora de l’accessibilitat i eficiència energètica dels habitatges.

La distribució dels sectors de població que tenen necessitats d’habitatge malgrat no respondre a perfils de vulnerabilitat reconeguda va creixent i ens posa sobre la taula la necessitat de distribuir els recursos públics de tal manera que puguem augmentar el parc d’habitatge públic de lloguer, i alhora seguir prestant ajuts. Cal seguir treballant per facilitar fórmules habitacionals que s’adaptin a les necessitats dels diferents sectors, com poden ser el de la gent gran o els joves, que han de ser la prioritat de l’administració. Cooperació amb el tercer sector, ajuts al lloguer i a l’accés a l’habitatge allà on les persones vulguin arrelar el seu projecte de vida.

Marina Berasategui Canals, secretària d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya