*Entrevista publicada a LaVanguardia

Per què no hi ha hagut acord? És una mala notícia?

Vam arribar a tenir un document preparat per a l’acord. Només faltava posar data al moment en què es podien aplicar les sancions als municipis que no complissin les dotacions d’aigua establertes.

Què va fallar?

Els grups estaven d’acord que la data d’aplicació (d’aquelles sancions) seria l’1 de juliol. Nosaltres havíem mogut la nostra posició, perquè l’aplicació s’hauria d’iniciar ja. La posició d’un sol grup no va permetre que hi hagués acord. Tinc la sensació que la classe política no ha entès encara en quin moment estem. Aquestes sequeres es repetiran.

Per què el Govern vol imposar sancions als municipis que no presentin pla de sequera o excedeixin les dotacions d’aigua establertes per la Generalitat?

El decret de sequera que vam aprovar vol facilitar l’acció d’emergència dels ajuntaments contra la sequera. Només un dels 13 articles parla d’aquest afer. La nostra vocació no és sancionar ningú per recaptar quatre cèntims.

Llavors per què se’n posen?

Es tracta de dissuadir i de posar-los una mica de pressió, perquè afrontar el problema requereix un ús més eficient de l’aigua per part de tots. Vam dir que estem disposats a allargar els terminis de compliment i que enviaríem avisos. Però si els ajuntaments no fan els seus deures, necessitem alguna eina perquè els facin.

Fins i tot les entitats municipalistes demanen que es retirin...

Hi ha d’haver corresponsabilitat. No ens podem permetre el luxe que hi hagi municipis que no hagin fet els deures durant un any i mig, ni que hi hagi fuites d’aigua. Ja hi ha activitats que tenen restriccions, com ara la indústria i el sector agrícola i ramader, que és el que ens proporcionen aliments, i li estem demanant col·laboració al ciutadà. No actuar és un greuge per als municipis que sí que han fet els deures, que sí que han entès que l’aigua és clau. No podem reduir això a un debat tàctic i electoralista.

Grans municipis de la segona corona metropolitana van demanar aixecar el veto actual i poder omplir les piscines públiques aquest estiu adduint que a hores d’ara són refugis climàtics.

Sí, aquest és un tema que solucionarem mitjançant un acord del Govern per modificar el Pla Especial de Sequera (2020) on hi havia aquesta restricció. Aquest era un dels acords a punt de resoldre’s. Farem possibles tots els acords.

Moltes veus diuen que cal ajudar els ajuntaments, no pas sancionar-los.

L’acord establia aquesta ajuda. S’hi incloïa un acompanyament als ajuntaments per resoldre aquest tipus de problemes. Estem disposats a donar aquest marge, però sent conscients que tots hi han de posar el coll.

Com queden les inversions extraordinàries que estableix el preacord?

Ens comprometem a aplicar-les com si l’haguéssim rubricat. Estem d’acord en això un 99% dels que érem a la taula de la cimera. Avançarem les obres que puguem. El que no pot ser és que es prioritzin els interessos electoralistes. Estem parlant de la sequera més important que ha patit mai el país i de l’emergència climàtica. No hi ha hagut acord perquè algú ha volgut assenyalar que el grup que sosté el Govern són 33 diputats.

Quants municipis incompleixen l’obligació que imposa el decret (no superar la dotació de 250 litres per persona i dia en fase d’alerta o per falta de plans d’emergència contra la sequera per als de més de 20.000 habitants)?

Per diferents raons, uns 200 municipis l’incompleixen entre els que en tenen l’obligació.

Tindrem talls de subministrament domèstic per a serveis essencials aquest estiu a la regió de Barcelona?

Malgrat que la sequera que estem patint és extremament severa, el Govern fa temps que treballa perquè això no hagi de passar.

El decret de sequera del Govern posa l’accent en la responsabilitat dels ajuntaments; hi ha qui acusa el Govern d’eludir les seves responsabilitats...

Nego la major. El Govern treballa en aquesta qüestió de manera continuada, amb l’ Agència Catalana de l’Aigua, justament per garantir el proveïment.

I el Govern ha fet els deures?

S’han anat actuant preventivament, amb molta antelació, perquè a cap ciutadà ni a cap activitat econòmica no se li imposessin restriccions d’aigua. S’ha ampliat la capacitat de producció de les plantes dessalinitzadores i de regeneració d’aigua.

Han fet prou?

Entre el 2022 i el 2023 generem més de 200 hm3addicionals d’aigua que van directament al proveïment. Aquest aigua produïda equival a tot el cabal que cap als embassaments de Sau i Sant Ponç. D’aquesta manera hem endarrerit uns sis mesos l’entrada en situació d’excepcionalitat. Sense aquests recursos addicionals, si no haguéssim decretat la prealerta i si no haguéssim activat les dessalinitzadores al nivell màxim, entre altres accions, hauríem entrat en fase d’excepcionalitat fa sis mesos a l’àrea de Ter Llobregat.

Hi haurà més cimeres de l’aigua?

N’estic convençuda; però el decret, de moment, ens està servint. Hem de prendre com a referència la Taula del Ter per crear la Taula Nacional de l’Aigua. I hem d’aprovar un pla d’inversions valent i pactat.

Per què?

Aquest episodi de sequera s’acabarà un dia o un altre; però els experts ens diuen que en pot venir un altre d’igual en tres anys. Patim la sequera més greu des del 1905; i no hem aplicat més restriccions perquè s’ha fet molta feina prèvia.

Llavors?

Aquesta hauria de ser la legislatura en què el Govern i les forces polítiques del Parlament fossin capaços de pactar les inversions perquè no ens tornem a trobar en cap altra situació de sequera com a aquesta en el futur, i perquè, d’una vegada per sempre, ens posem d’acord. Quan aquest país no ha cooperat no hem pogut tirar endavant. No estaríem en aquesta situació si tothom hagués fet la seva feina com s’havia de fer; o si durant la sequera anterior, el 2008, no hagués acabat plovent.