Ha costat, però l’independentisme d’esquerres ha acabat entenent que assolir el control dels àmbits de les tres “S”, salubritat, salut i seguretat, és essencial per a la correcta governança de qualsevol territori. L’entrada d’Esquerra Republicana en el Departament d’Interior obria molts interrogants, ideològics i també pràctics, en un àmbit que ha estat poc transparent, absolutament estrany per a un partit independentista i d’esquerres, i tradicionalment dominat per corrents polítics i socials conservadors, molt corporatius i de dretes.

Des de la premissa de transformació social, la lectura que ERC ha fet respecte de les necessitats i mancances i la perspectiva de futur de tot el que fa referència a la Seguretat i les Emergències no s'entén si no atenem a l’horitzó de la refundació del Sistema Nacional de Seguretat i Emergències. L’objectiu del partit en aquesta primera legislatura al front del Departament d’Interior ha estat configurar la reforma del sistema en la doble perspectiva de la vertebració de país i de configuració d’un sistema que contempli i assoleixi els principis que el concepte de “Seguretat humana” acull. I el més lògic és començar la casa pels fonaments. El partit ja contemplava l'assoliment dels principis programàtics de Seguretat i Emergències com una carrera de fons. Tot i que l’envelliment dels conjunts normatius de referència en l'àmbit, sumat a l’acomodament i la deixadesa dels darrers quinze anys a Interior, més les derivades de les crisis econòmiques sistèmiques de 2008 i del 2015 i la pandèmia i llurs efectes globals associats, entre d’altres, han deixat el Sistema de Seguretat i Emergències de Catalunya a un pas del col·lapse.

L’aprovació dels nous pressupostos són el fonament d’aquesta transformació necessària. Al marge de la renovació de la direcció, dels objectius, perspectiva de gènere, etc. la prestació d’un servei públic de qualitat requeria una increment sensible d’inversió en recursos humans i materials per al Cos de Mossos d’Esquadra. El Pressupost d’Interior previst per a 2023 suposa un increment d’un 24% respecte de l’executat el 2020. D’altra banda, l’augment sensible previst en més de 700 places de les plantilles dels cossos de Bombers professionals i Bombers voluntaris trenca una dinàmica negativa que ja havia deixat algunes de les casernes en precari, no operatives o fins i tot obligades a tancar portes.

També en matèria de Protecció civil –sovint la gran oblidada tret de que el seu concurs sigui imprescindible- l’ampliació de la plantilla del Departament en un 13% ha suposat un primer pas després de deu anys sense que Interior fes cap mena d’inversió en recursos humans, malgrat que l’estructura de Protecció civil a Catalunya hagi afrontat una pandèmia i un conjunt de grans emergències sense que cap govern anterior mostrés amb fets el més mínim interès per resoldre la precarietat creixent en que es movia.

I parlant de fer fonaments partint de la precarietat, de la revisió del nou pressupost se’n desprenen, a més, un parell de detalls clars. El primer, la dotació econòmica per l’elaboració del Pla General de Seguretat de Catalunya, element necessari si es vol bastir un Sistema Nacional de Seguretat i Emergències. El segon, l’augment de la dotació pressupostaria per incrementar les tasques de recerca i formació universitària de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i de la conformació del Grau en Seguretat, fet bàsic aquest per resituar-lo com a centre de referència de la formació en seguretat i emergències. També de la dotació prevista per a obres i millora de les instal·lacions i serveis de l’ISPC, degradats a ulls vista després de decennis d’us amb escàs manteniment.

La tasca de transformar estructuralment un servei públic no és cosa d’un dia; ans al contrari. Es tracta d’iniciar una cursa de fons. I el més difícil és començar el camí, tal com s’ha fet amb aquests Pressupostos.

Ricard Ruiz Llansó

President de la sectorial de Seguretat, Emergències i Protecció Civil

Esquerra Republicana

agricultura@esquerra.cat