L'hidrogen, l’element més abundant de l´univers i que forma la molècula més petita coneguda, és un combustible ideal, ja que, a diferència de les fonts fòssils i nuclears típiques, és una font d'energia neta. La seva combustió genera vapor d'aigua i una mica de calor com a productes, sense més residus.

La gran versatilitat de l'hidrogen en permet l'ús en aquells nínxols de consum que són molt difícils de descarbonitzar, com ara el transport pesant, l'aviació o el transport marítim. De fet, si la totalitat de la producció actual mundial d'hidrogen (74 Mt) es destinés únicament a alimentar turismes propulsats per pila de combustible donaria per un consum anual de 300 milions de vehicles (20.000 km/any).

Fins avui la pràctica totalitat de l'hidrogen d'ús industrial és generat a partir dels hidrocarburs i l’aigua. En el primer cas amb un cost elevat, tant econòmic com ambiental. En el segon cas, l'obtenció d'H₂ a partir de l'aigua com a matèria primera, s'aconsegueix a través de l'electròlisi. Si aquesta es fa amb energia elèctrica procedent de fonts renovables obtenim l'hidrogen verd, eficient i sostenible, que alguns experts auguren com a combustible del futur. Tot i això el procés és des del punt de vista energètic extremadament ineficient. Per exemple, si algú utilitza l'energia generada a partir d'un panell solar i la fa servir per carregar una bateria d'automòbil directament, és una operació més eficient que separar l'aigua, aïllar l'hidrogen, descartar l'oxigen, comprimir l'hidrogen a una altíssima pressió (o liquar-lo) i després posar-lo en una automòbil per arrencar una pila de combustible. Per a moure un vehicle mitjançant hidrogen verd es gastaria 2,3 vegades més energia que la requerida. A més calen solucions d’emmagatzematge viables per a garantir que no es desaprofiti l'excés d'electricitat generada pels sistemes d'energia solar i eòlica durant els períodes de producció màxima.

Així doncs, cal preguntar-se si l'hidrogen verd és realment viable com a combustible massiu.

Fins ben poc es donava per fet que la possibilitat d'obtenció d'hidrogen de fonts naturals era nul·la i es basava en la suposició que al nostre planeta aquest element no existeix en estat lliure en quantitats apreciables trobant-se associat únicament a altres elements. Però aquest paradigma ha canviat radicalment a la llum d'antics coneixements i noves troballes. Nombroses filtracions d’hidrogen molecular han estat identificades en els darrers deu anys, associades amb formacions geològiques singulars, en tots els continents, indicant la presència de fonts contínues al subsòl.

Si bé és clar que el coneixement i l'exploració de l'hidrogen encara es troba en fase preliminar, no es tracta pas d'un gas fòssil acumulat al llarg del temps geològic, que es mesura en milions d'anys, sinó d'un procedent de la continua desgasificació del mantell i el nucli del nostre planeta. Els fluxos d'emissió mesurats a les campanyes geoquímiques efectuades fins ara representen els que s'espera captar en explotacions futures, de manera duradora, sense possibilitat d’esgotar els jaciments per sobreexplotació.

La situació actual de l'hidrogen d'origen geològic recorda la història de l'ús del petroli, que si bé ja es feia servir comercialment des de mitjans del segle XIX, els primers estudis científics seriosos sobre el seu origen tan sols daten del 1930. Per tant, no resulta desgavellat imaginar a la humanitat captant i aprofitant l'hidrogen natural. La posada en producció del primer pou d'hidrogen el 2012 demostra que l’aprofitament de l'hidrogen natural, 100% net i sostenible, és una realitat.

Joan Escuer

Geòleg. Vocal de Recursos Estratègics de la sectorial de Medi Ambient i Energia