Hem tingut notícia, fa poc, que en una població del Penedès –passen coses, més enllà de Barcelona- un particular ha plantejat una modificació del POUM per a classificar com a urbanitzable una peça considerable -84 ha- per a usos logístics.

Aquesta manera de fer, que és -ni que sigui formalment- del tot legal, planteja uns quants dubtes, i ens hauria de fer pensar.

Per una banda, la via seguida, que, tot i que formalment fa que la decisió de modificar el planejament general sigui pública, no deixa de respondre a interessos privats, invertint el procés en què són els representants públics, amb legitimitat democràtica, els qui, en un procés reglat (i amb garanties de participació) interpreten què és d’interès públic i en quines condicions. Això serà fet, és cert, però a posteriori, com si es tractés d’un tràmit per a justificar i revestir de legalitat una decisió ja presa. Suposa, per la via de fet, l’anul·lació del caràcter previsor, endreçador, del planejament. No anem bé.

Però compte amb rebutjar el tot per haver tingut aquest origen. Que hi hagi un interès privat i unes formes discutibles no ens hauria d’encegar a l’hora d’analitzar el què. Pot ser, podria ser, que aquells sòl fossin aptes, fins i tot idonis, per a usos logístics: per posició, per connectivitat, per relació amb usos propers. Que decisions així siguin preses en clau local, amb mirada curta i segons interessos privats, vol dir que manca –o no és prou clara i potent- una proposta global, que respongui als interessos col·lectius.

No es tracta de monopolitzar el sector, amb una mena de gosplan, però, tenint en compte les necessitats funcionals de la logística, que demanen grans peces de sòl, planes, relativament poc ocupades i bones connexions, una intervenció pública, amb aquell caràcter previsor i endreçador citat abans, és més que necessària.

Catalunya, per situació, per ser lloc de pas, per disposar de dos ports importants, per vocació industrial, és espai també logístic. Si sabem donar-li valor afegit, i usar-lo com a element tractor de producció industrial, encara més. Hem passat prou experiències –i doloroses- en què aquestes localitzacions es decidien de forma local, i ens han deixat un país empastifat de poligonets ineficients.

Posem-hi ordre.

Robert Casadavall