Sembla que sí. Somriures, mitges frases i clucades d’ull a reunions a les darreres setmanes, una frase de la secretària d’Estat del ram a la darrera edició del Foro Solar d’UNEF, la patronal del sector fotovoltaic (on millor fer l’anunci?)... i les comunitats energètiques i l'autoconsum tornen als titulars. Bravo! Cava i pastes! Però a la nevera, facin-me el favor, fins que no ho veiem publicat.

Els ho diu qui fa anys que ho batalla: amb esmenes als Pressupostos Generals de l’Estat, amb esmenes a la llei de Canvi Climàtic registrades a l’octubre de 2020, amb interpel·lacions diverses a la ministra i secretària d’Estat, a les propostes de resolució en el debat del Estado de la Nación el juliol passat, passant per proposicions diverses a les comissions del ram a Congrés i Senat i esmenant qualque projecte de llei que tractés d’electrons... I tot el que de moment tenim en ferm és que, ja a finals d’agost, en el ple que convalidava un reial decret de mesures d’estalvi energètic, i davant l’enèsima insistència per accelerar l’aposta per l’autoconsum col·lectiu, el PSOE va deixar entreveure que s’esmenaria la limitació dels 500 metres.

I doncs, com és que les comunitats energètiques, cap invent revolucionari que no hagi reportat provats i beneficiosos efectes en repúbliques veïnes, ve costant tan ímprobes esforços de l’oposició perquè el Gobierno es decideixi a legislar en aplicació de les directives europees que les amparen, en reclamen l’impuls i les regulen des de fa anys?

Que no ho fes el PP de l’impost al sol tenia coherència, però ja passen anys del gloriós moment de la seva derogació. Però, el PSOE? Precisament? Val a dir que la normativa de base de les CEs sí que es va aprovar el 2020 (RDL 23/2020) i ara el que falta és sobretot el desenvolupament reglamentari… que pot trigar tant (passem de quatre anys!) com el reglament de xarxes energètiques tancades per a polígons industrials, posem per exemple.

Cal que succintament els expliqui en què consisteix, un parell de detalls terminològics i deixar que, un cop passem pel cui prodest, els deixi a vostès concloure, espero que d’acord amb mi, que, efectivament, veiem que de nou el dimoni també es troba en els detalls, en aquest cas, i que cal que el Gobierno concreti, escrigui i publiqui.

Per aclarir-nos, i fent-ho fàcil:

Comunitats energètiques: agrupacions de ciutadania, administracions públiques i PIMEs que comparteixen energia i altres serveis energètics (p.ex.: vehicles elèctrics compartits, o minihidràuliques reversibles, o plantes de tractament de biomassa o de purins, o microeòliques, o geotèrmiques en zones termals, o…). Diversos comptadors.

Autoconsum compartit: diversos usuaris compartint energia a través de la xarxa elèctrica. Un comptador.

Ho veuen, oi? No són totes les que estan... I passar de radis de 500 a 5000 metres (o 2000 si insisteixen al Ministerio) fa que ambdues opcions millorin. Val a dir, també, que la gràcia de l'autoconsum compartit és que no només reporta beneficis econòmics, sinó que va en pro del sistema: evita que hagi de créixer la xarxa elèctrica i permet mantenir els nivells de tensió més constants en zones on la tensió es veia afectada pel consum.

Però el detall és que la fórmula potent de veritat, la que podria ser el punt d’inflexió cap a una producció potentíssima de kWh de km zero, nets i empoderadors del territori, seria la de les comunitats… mentre l’ampliació de les àrees on es pogués fer autoconsum seria bo, incremental… però no disruptiu com voldríem tants i tant que volem l’energia democratitzada, neta… i barata.

Qui no la vol així? Cui prodest? Senzill, oi? Qui fa anys que, business as usual, va fent la viu viu pasturant a la immensa majoria de les factures de la llum (a les de vostès, que em llegeixen), a la distribució, al transport i a la producció en velles centrals nuclears o encara més velles (i amortitzadíssimes) centrals hidràuliques, de l’energia que il·lumina i escalfa les llars i les indústries en protegit, reguladíssim, blindat fins a l’avorriment règim d’oligopoli.

Heus ací qui té por d’un canvi de model (malgrat és clar que cal una reforma de peatges d'accés per al proper període regulatori que permeti el desplegament d'aquests models sense qüestionar l'estabilitat financera del sistema i les salvaguardes que calguin).

I heus ací, conclouran amb mi, per què caldrà seguir atents a les nostres pantalles i no perdre detall del que es publiqui.

Contents, sí. Però molt atents.

Winter is coming!

Joan Capdevila i Esteve
Diputat a Corts per Barcelona
Portaveu d’Esquerra Republicana a la Comisión de Transición Ecológica