Política Territorial

Cruïlles d’urbanitat

Metròpolis d’avingudes, grans carrers per a distàncies curtes

Joan Rogés
Joan Rogés

El primer diumenge de juliol d’enguany (en el marc dels actes de cloenda del projecte Riconnect, i dins del programa europeu URBACT), la carretera Nacional 150 es tallà al trànsit en un petit tram del municipi de Cerdanyola del Vallès. D’aquesta manera es convertia per unes hores en l'Avinguda del Vallés (així anomenada pel mateix procés participatiu establert en el projecte): una de les deu avingudes cíviques metropolitanes que, en aquest cas concret, anirà connectant municipis del Vallés fins a la desembocadura del Besòs; des de la ciutat de Terrassa fins Barcelona i Sant Adrià.

Seguint aquest fil, a finals d'aquest mes de Setembre, a l’espai Mercè Sala del vestíbul de l’estació Diagonal de L5 del Metro de Barcelona, s’inaugurarà l’exposició amb el lema "Metròpolis d’avingudes, grans carrers per a distàncies curtes”, una mostra que és previst que es pugui visitar fins a principis de l’any vinent.

Darrera d'ambdues iniciatives hi ha el lideratge tècnic i polític de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques que en col·laboració amb d’altres departaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona fa temps que impulsen la conceptualització d’una Xarxa d’Avingudes Metropolitanes com a base de l’estructura urbana i social de la futura metròpolis barcelonina.

En essència, aquesta idea tracta de transformar les carreteres del caduc planejament de la segona meitat del segle XX, en els carrers i les avingudes de l’anhelada metròpolis policèntrica, connectada i accessible. Va de repensar les mateixes infraestructures viàries que han servit per al creixement urbà extensiu i dispers basat en la mobilitat de l’automòbil i que ens ha portat a trinxar i dividir el territori, a consumir excessius recursos energètics, materials i d’espai, i sobretot, ens ha portat a generar un nefast impacte en el medi ambient i en la salut de les persones.

En aquesta línia, repensem aquestes infraestructures per assolir una nova estructura metropolitana basada en l’escala més humana de les ciutats. Una articulació de vies que superi les discontinuïtats físiques del territori i canalitzi una mobilitat més sostenible: a peu, en bici i en transport públic. Imaginem aquests artefactes històricament dedicats només als cotxes com a espais d’oportunitat on compartir noves formes de mobilitat sostenible i integrant-los millor en els seus entorns naturals.

Tot això amb l’objectiu d’assolir una metròpolis fonamentada en l’accés universal de les persones als serveis públics, als entorns naturals, al transport públic, als espais de cultura i relació, a la feina i a l’habitatge. Volem aspirar a un model de mobilitat que no només cerqui el camí més ràpid, sinó que també ofereixi el confort i el gaudi del trajecte o el simple exercici del passeig com a activitat saludable.

Però no ens conformem amb millorar només la mobilitat i tal i com Manuel de Solà Morales va escriure para hacer ciudad dos cosas son necesarias: una infraestructura de soporte y una idea de urbanidad” (article “22Cerdà@BCN”, 2009). Per això, alhora cal també projectar-hi la nova urbanitat metropolitana. Aquesta urbanitat que s’acabarà trobant en punts o nodes estratègics de nova centralitat allà on la xarxa d'avingudes metropolitanes i la xarxa de infraestructures viàries segregades (autopistes, carreteres i rondes) es connecten i conformen cruïlles, places, cantonades, parcs i activitats diverses.

En definitiva es tracta d’assolir que on ara hi tenim nusos viaris, hi acabem tenint cruïlles d’urbanitat.

Segons el meu parer aquesta és la proposta estrella (no la única) del Pla Director Urbanístic Metropolità per a fer realitat el projecte metropolità des de l’espai públic, tot repensant i posant ordre al territori ja construït en comptes de projectar-hi el nou creixement.

Des del govern de l’AMB, ERC es troba liderant políticament aquesta transformació i faríem bé d’aprofitar l’oportunitat per projectar-la (fent el canvi d'escala que pertoca, és clar) cap al nostre projecte de país de la Catalunya Sencera.

 

Joan Rogés

Vocal de la sectorial de Política Territorial i Habitatge

territorial@esquerra.cat