Política Territorial

El dret a l’obtenció d’un lloguer social dels grans tenidors

El dret a l’obtenció d’un lloguer social dels grans tenidors agafa velocitat de creuer de la ma de l’Agència Catalana de Consum

Francesc Sutrias i Grau
Francesc Sutrias i Grau

El Departament d’Empresa i Treball ha assumit el repte d’aplicar el nou marc legal establert per la Llei 1/2022 atenent al que va anunciar el Conseller Torrent a l’inici de la legislatura, que un dels eixos de l’activitat de l’Agència de Consum fora la protecció dels drets dels consumidors vulnerables, entre ells el seu dret a l’habitatge.

Pràcticament tots els supòsits en que s’estableix l’obligació d’oferiment de lloguer social obligatori van referits a grans tenidors, que habitualment tindran formes jurídiques que permeten sostenir que la seva relació amb els ciutadans, són relacions de consum, possibilitant l’actuació de l’Agencia Catalana de Consum.

En resum, l’obligació d’oferir lloguer social la tenen els adquirents d’un habitatge resultant d’un procés de dació en pagament de deute o d’un habitatge que qui ven ho fa perquè no pot pagar; els grans tenidors que interposin una demanda d’execució hipotecaria o de desnonament per impagament del lloguer en relació a habitatges adquirits després del 30-4-2018. També els grans tenidors quins contractes d’arrendament vencin des de l’entrada en vigor de la Llei 1/2022 han d’oferir un nou lloguer social obligatori amb uns terminis que van dels 5 als 12 anys depenent del tipus de gran tenidor.

Parlem sempre pel que fa als beneficiaris, de persones o famílies famílies en risc d’exclusió social.

Finalment, els grans tenidors financers han d’oferir lloguer social per termini de 7 anys als ocupants sense títol habilitant que acreditin que ho són d’abans del dia 1-6-2021 dels seus habitatges buits, si no han rebutjat reallotjament públic i tenen informe favorable d’arrelament dels serveis socials municipals.

L’Agència Catalana de Consum ha assumit en primer lloc el repte de divulgar a la ciutadania que poden tenir aquest dret, en que consisteix i a qui s’han d’adreçar per fer-lo valdre, en la campanya més important que s’hagi mai en matèria de dret a l’habitatge a l’Agència.

En segon, per tal de poder-lo exercir, ha posat en marxa un programa específic dotat amb 1,5 milions d’euros per dotar-se dels recursos adients que permetran la tramitació d’un centenar d’expedients per mes, un esforç també sense precedents del Departament d’Empresa i Treball, que ha de permetre multiplicar l’activitat realitzada fins ara per l’Agència, intensa però insuficient, atenent a la magnitud dels ciutadans que es preveu que puguin tenir dret al lloguer social, i als múltiples sectors d’activitat que han d’atendre els inspectors de consum de la Generalitat.

Tenint present que amb els actuals recursos, l’Agència ha gestionat un total de 170 denúncies, dut a terme 150 actuacions inspectores, i iniciat 141 expedients sancionadors per infracció greu dels drets dels consumidors, l’impacte d’aquesta implicació del Departament d’Empresa i Treball en la garantia del dret a l’habitatge està cridada a ser un nou referent en les polítiques del Govern.

 

Francesc Sutrias i Grau

President de la sectorial de Política Territorial i Habitatge

territorial@esquerra.cat