Ara mateix el debat social està centrat en els preus del gas i de l'electricitat, però no ens hauríem d’encantar en allò que no és substancial. Com va dir Macron, s’ha acabat l'Era de l'Abundància, i ara comencem a percebre els efectes d’aquest canvi radical en la nostra civilització. El model econòmic, social i polític que hem viscut en els darrers 150 anys, senzillament, no pot continuar, per raons físiques i geològiques.

La idea que hem de continuar creixent, i per tant necessitem més energia que l’any passat, ha quedat obsoleta. Si el problema el plantegem dient “d’on traurem l’energia que necessitem”? Aquest problema, més d’hora que tard, no té solució. L’hem de plantejar a la inversa: amb l’energia que raonablement podem comptar, com ens organitzem socialment, política i econòmica per poder viure dignament la major part possible de la humanitat. Aquest problema sí té solució, encara que ens pugui costar d’acceptar, a nivell individual i social.

No en farem res d’inventar-nos coartades, com ara el Creixement Verd, el Net Zero, la fusió, o la Transició Energètica, esforços necessaris però no suficients. Si no anem a l’arrel del problema, aquest només empitjorarà, potser més lentament, això sí, però no canviarà substancialment. No hi ha receptes màgiques: hem d’adequar els consums al que la terra pot proporcionar-nos, perquè no tenim cap altre lloc on viure. El coneixement científic i tecnològic ens pot ajudar a assolir un nivell de vida més digne, respectant les condicions que ens marca la natura de qui som fills, però no pot canviar les lleis físiques .

Evidentment, en aquest camí hem de combatre els beneficis oportunistes dels qui han fet fortuna en el passat (i ho volen continuar fent, sigui quina sigui la circumstància), explotant recursos naturals que són de tots, i hem de vetllar perquè la solució no deixi marginada una gran part de la nostra societat i de la humanitat.

Aquest és el repte gegant al que ens enfrontem en la cerca d’un mon millor. I no el podem defugir, a Catalunya o arreu. De fet, el problema sempre ha estat el mateix: com organitzar-nos per produir els bens i serveis que sustenten una societat, i com distribuïm els fruits del treball col·lectiu, per tal de viure amb justícia i equitat. Aquest sempre ha estat i és el problema fonamental.

Posem-nos-hi.

Alba Gordó i Vilaseca, vicepresidenta d’Acció Climàtica i Aire Net de la sectorial de Medi Ambient i Energia i regidora de Sostenibilitat i Joventut de l’ajuntament de Sant Cugat del Vallés

Marcel Coderch i Collell, enginyer de telecomunicacions i ex-president de l’Autoritat Catalana de la Competència

mediambient@esquerra.cat