Des del passat mes de febrer la Sareb és ja el que podríem considerar un “gran tenidor públic” que acumula milers d’actius immobiliaris entre els quals més de 45.000 habitatges en tot l’Estat Espanyol. Un fons immobiliari sota la plena governança d’un govern estatal PSOE-Unidas Podemos autoconsiderat “el más progressista de la historia” i que té idèntic color polític que el govern municipal de Barcelona.

A priori aquest nou context, inimaginable fa un temps enrere, auguraria una voluntat política més favorable a facilitar que aquest immens patrimoni per fi es pogués dedicar a polítiques d’habitatge, per exemple a mode de reparació del greuge que va representar un rescat bancari estimat entre 40.000 i 60.000 MEUR i fet amb diners públics. Un rescat bancari que mai va tenir cap tipus de retorn social ni tant sols envers aquella ciutadania que d’un dia per l’altre va perdre casa seva i es va trobar al carrer, aviat farà 15 anys. Veient el nou escenari que s’obria, el passat mes de febrer el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona va exigir que, amb determinació i ja sense més dilació, la SAREB cedís a Barcelona la titularitat dels 1.000 habitatges que té a la ciutat i els més de 4.000 immobles que té en l’àmbit metropolità (segons fons del propi ens). Una iniciativa que, amb bones paraules però (oh sorpresa) sense cap entusiasme, va ser acceptat pel govern Colau-Collboni.

Tanmateix, contra pronòstic, amb nocturnitat i sense pràcticament cap ressò mediàtic, la “primera” decisió que ha pres el govern PSOE-Podemos en relació a la Sareb ha estat que a partir d’aquest estiu dos fons voltors (amb un llarg historial especulatiu i d’assetjament immobiliari) gestionin la venta del patrimoni de la Sareb, exactament el contrari del que deien les proclames que durant anys la true left alliçonadora va estar fent quan qui governava a l’Estat era el PP de M. Rajoy. Una decisió que també va en contra de l’esperit de la “Llei d’Urbanisme” (art. 167), del de la “Llei del Dret a l’Habitatge” (Art. 17, art. 51.2) i del text de la pròpia “Ley Estatal de la Vivienda” impulsat pel propi gobierno i actualment en negociació segons la qual els parcs públics només es podrien alienar a “altres administracions públiques (AAPP), ens instrumentals d’aquestes AAPP o persones jurídiques sense ànim de lucre dedicades a la gestió d’habitatges amb finalitats socials”. I va en contra també del que el propi Plan Estatal de la Vivienda del Gobierno per al període 2022-2025 estableix: la possibilitat de posar l'habitatge de la Sareb a disposició de CCAA, ens locals o sense ànim de lucre destinats al foment de l'habitatge assequible.

Haver proclamat, promès i denunciat una cosa, i està fent exactament la contraria és molt més que una incoherència o una contradicció: és un frau polític en tota regla. És una aberració que els habitatges de la Sareb acabin en mans de fons voltors per a que hi especulin en nom del propi gobierno i a l’empara institucional. I sobretot és un insult cap a totes aquelles famílies que han estat desnonades i esperen poder accedir a un habitatge. Si la “Ley de la vivienda” vol ser una llei mínimament transformadora i útil en la defensa del dret a l’habitatge de les persones, no pot obviar l’ús que es faci ni el destí que tinguin els 45.000 habitatges de la Sareb.

Per aquesta raó el passat mes de maig vam fer que el govern municipal de Barcelona es comprometés a instar als seus col•legues del govern de l’estat a no continuar amb la tramitació de la ley estatal de la vivienda si no s’aturava aquesta aberració i si no es blindava per llei el traspàs dels habitatges de la Sareb cap als ajuntaments i les administracions públiques que ho necessitin per a destinar-los a polítiques d’habitatge. Aquest prec, una mesura de pressió per intentar frenar aquesta aberració, també va ser acceptat amb bones paraules i poc entusiasme i tot apunta que se sumarà a la llarga llista d’incompliments que caracteritza el govern Colau-Collboni.

Afortunadament però i en la línia que vam demanar des de Barcelona el passat mes de febrer, comencem a veure com els governs de Navarra, el País Basc, Astúries, Aragó, el País Valencià i Catalunya van constituïnt un “front comú” precisament per evitar l’execució d’una decisió especialment incomprensible (tenint en compte quin és el color polític del govern que la impulsa) i reclamar el traspàs dels habitatges de la Sareb.

La partida està oberta.

Eva Baró

Regidora a l’Ajuntament de Barcelona i vocal de la sectorial de Política Territorial i Habitatge

territorial@esquerra.cat