La ideologia dels partits evoluciona més o menys paral·lelament a com ho fa la societat a la que serveixen. I malament, si no passés això.

Fa vint anys, la gestió de la seguretat i les emergències al país o la recerca d’una aproximació a geoestratègia d’una Catalunya inserta al mon haurien estat les darreres qüestions que motivarien una persona de perfil independentista-progressista a l’hora de donar suport global a una opció política. L’evidència de la dificultat interna per articular el discurs sobre seguretat a Esquerra la corrobora el fet que, sistemàticament, la cartera d’Interior des de la Generalitat de la II República ha estat sempre ocupada per altres partits.

Desprès d’un treball d’anys per forjar el model republicà de seguretat i emergències a Catalunya, els integrants de la Sectorial de Seguretat, emergències i protecció civil entenem que és hora de perdre la por a gestionar la seguretat i les emergències en el conjunt del territori. Massa sovint el desconeixement ha fet que no se n’entengui la importància ni s’exerceixin a fons les competències dels ens locals en la gestió de la seguretat i les emergències als municipis. Per poder assolir-ho, i des de fa força temps, els nostre electes en l’àmbit local disposen de l’eina que els descriu de manera clara quin és el seu paper en l’àmbit local.

Una bona Llei, la 4/2003, de 7 d’abril, d’Ordenació del sistema de Seguretat pública de Catalunya, dóna caràcter de màxima autoritat local en seguretat pública i gestió de les emergències a alcaldes i alcaldesses i, per atribució legal o delegació, a les persones que exerceixen funcions a les regidories de Seguretat o de Governació.

Els municipis tenen competències pròpies en un conjunt fonamental de matèries que configuren el concepte ampli de Seguretat humana: la seguretat en llocs públics, ordenació del trànsit de vehicles i persones en les vies urbanes, protecció civil i un conjunt de competències d'àmbit de policia administrativa, com ara la disciplina urbanística, la protecció del medi, la salubritat pública, el transport públic de viatgers, el subministrament d'aigua i enllumenat, entre d’altres. I tot això per al conjunt de municipis catalans: del més gran al més petit: Tots ells formen part d’una Àrea Bàsica policial del Cos de mossos d’Esquadra, on els i les professionals que hi treballen, han de donar respostes a les preguntes d’alcaldes i alcaldesses en molts dels àmbits esmentats. A més, els alcaldes de municipis dotats de cos de Policia local presideixen una Junta Local de Seguretat (JLS) on compareixen els comandaments màxims dels cossos policials que operen en el municipi: la Policia de la Generalitat − Mossos d'Esquadra i la Policia local.

La Junta local de Seguretat, però, no és només un aparador. La JLS és el màxim òrgan en matèria de seguretat en el municipi: un òrgan amb caràcter decisori on l’alcalde fa preguntes i els i les professionals de la policia i les emergències en el seu cas, les han de contestar i emetre la seva diagnosi; on s’exposen les polítiques locals de seguretat i on es planifica la seguretat al municipi, en sentit ampli. Cal que els nostres alcaldes i regidors de governació assumeixin un paper totalment actiu en l’àmbit de la seguretat de manera que la JLS no sigui només un ball sovint tant poc comprensible com mal interpretable de xifres i gràfics per a qui n’és el responsable global de la seguretat.

Altres mitjans com les competències de les Meses de Coordinació Operativa (MCO), o la sovint oblidada i obviada Comissió de Policia de Catalunya ofereixen eines als responsables municipals que aquests no fan servir de manera adient pel simple desconeixement. I ja no en parlem dels Convenis de col·laboració en matèria de seguretat que obligatòriament han d’haver subscrit tots els municipis dotats de Cos de Policia local i el Departament d’Interior. En el millor dels casos, aquests dormen una profundíssima migdiada en qualsevol calaix de la Secretaria municipal, tal com han demostrat els contactes que, com Sectorial, hem mantingut amb les corporacions locals que ens han demanat opinió.

Un dels nostres objectius, ja a curt termini, és que els i les nostres electes coneguin perfectament les eines de la Corporació local en matèria de seguretat. Que avancem en el camí de la harmonització del guirigall massa sovint polititzat dels cossos de Policia local; que els nostres electes adquireixin expertesa en el coneixement i domini de les eines que JA tenen a l’abast, com a garants i darrers responsables de la Seguretat humana del seu municipi, com elements del camí que ens conduirà, com a partit, a assolir el model republicà de seguretat a Catalunya.

Que no ens tornem a trobar davant del desconeixement del que es podria haver fet i no s’ha fet, dit o demanat a causa d’un displicent desconeixement, hereu del desinterès del passat per una matèria “en desacord amb el tarannà català i d’esquerres” i que avui veiem clar que dóna la clau en el coneixement profund del territori; pas previ i essencial en el camí cap a un futur que, com a poble, volem segur i en llibertat.

Ricard Ruiz

President de la sectorial de Seguretat, Emergències i Protecció Civil

seguretat@esquerra.cat