Potser una de les coses que més costa d'entendre a les nostres ciutats és que dediquem un excés de superfície als vehicles motoritzats. Al voltant d'uns 2/3 o ¾ segons les amplades de les voreres i dels carrers estan destinades perquè circulin, cotxes i motos, i de forma secundària busos i bicicletes. Segons les diverses enquestes de mobilitat a l'àrea metropolitana, la meitat dels desplaçaments es fan caminant, i un 28% en vehicles motoritzats, la resta és en transport públic i molt marginalment en bicicleta.

Si pensem en termes de com millorar la mobilitat metropolitana, el que hem de pensar primer, és en eixamplar i millorar l'espai per a poder caminar les nostres ciutats, i millorar les vies per poder caminar entre ciutats adjacents. Si les persones podem fer-ho en un entorn segur i agradable, llavors caminem.

El segon punt que es destaquen de les enquestes de mobilitat i és preocupant és que encara el transport motoritzat supera en ús al del transport públic en una regió del nostre país on la xarxa de transport públic, tot i tenir carències, i greus, és una xarxa bastant amplia i desenvolupada. Això vol dir que encara el transport motoritzat és molt competitiu en comoditat, facilitat d'accés, etc.

Tot i que ens cal una millora en transport públic a l'àrea metropolitana, enfortint els busos interurbans, per exemple, és evident que hi tenim massa espai públic destinat per al cotxe i la moto. Aquest espai s'ha de reduir a favor d'espai per a poder caminar millor i més segur per les nostres ciutats en primer nivell i en un segon nivell destinar-ho per al transport públic de superfície i altres modes actius com la bicicleta.

José Rodríguez

Membre de la sectorial de Política Territorial

territorial@esquerra.cat