En aquest moments el nostre país i tota Europa es troba dins un procés de canvi de paradigma, per descarbonitzar la nostra vida i fer-ho amb opcions totalment renovables i el màxim de compatibles amb la salut humana.

No es tracta només de substituir les fonts d’energia més brutes per unes de més netes, sinó també de transformar un model basat en els grans oligopolis energètics i en mans del capitalisme més ferotge. Un model obsolet, basat en l’especulació, que ha portat a un encariment del preu de l’energia a uns nivells insostenibles. Cal posar-se a transformar el model, i situar al centre la ciutadania i el benestar ambiental com a motors de l’economia.

I aquest és l’objectiu del pla de transició energètica que ha presentat el govern de transformació republicà, amb la conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural al capdavant, cap a un model renovable 100% i de proximitat.

Era essencial començar amb la modificació del DL 16/2019 i la seva transformació en el DL 24/2021 on hi apareixen per primera vegada eines com els criteris de qualitat agrològica per regular la instal·lació de renovables o la facilitació administrativa per les instal·lacions de menys de 5MW per afavorir la autosuficiència energètica de la ciutadania a nivell particular de comunitats o cooperatives.

Però aquest decret ha de venir acompanyat d’altres accions per generar la transformació de país que volem. Una de les eines que necessitem és la planificació territorial, que fa molts anys que aquest país hauria de tenir, feta de baix a dalt, del territori cap a l’administració. I donar veu al territori per poder dibuixar la seva estratègia territorial pròpia i coordinada amb la resta del país, basada en dades reals i objectives de necessitats energètiques del país horitzó 2050.

També l’impuls des del món local de les comunitats energètiques, per dotar a la ciutadania d’un paper protagonista en la producció d’energia i en la decisió conscient de l’estratègia de consum.

Tindrem, per primera vegada, una energètica de país, pública, de generació i distribució d’energia que ens ha d’ajudar a impulsar tota aquesta transformació. Una eina que podrà impulsar projectes aprofitant, per exemple, molts espais que segurament no seran reclamats per cap promotora privada però que poden ser espais de producció d’energia de proximitat, com els vorals d’autopistes i autovies, cobertes de grans canals o embassaments i tots els edificis públics del país, per exemple.

I hem d’aprofitar els recursos Next Generation per millorar l’eficiència energètica dels edificis i les llars del nostre país. Perquè en definitiva, el kilowatt més barat i el que menys contamina, és el que no necessitem consumir.

Tot plegat, un horitzó 2050, amb un primer objectiu a 2030 que hem d’assolir per alliberar-nos de l’energia nuclear i ser més sobirans energèticament. Una transformació essencial per millorar el nostre ecosistema, el nostre planeta, però també per garantir els nostres drets energètics i prendre el control del nostre consum.

Anna Barnadas López, secretaria d’Acció Climàtica del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural

Sílvia Casola Salvatella, secretaria nacional de Transició Ecològica i Habitatge