El Parlament ha acceptat a tràmit la Proposició de Llei de millora urbana, ambiental i social dels barris i viles, i per tant s’obre un període de treball del text legislatiu de les comissions que corresponen.

No podem, però, afrontar una nova iniciativa legislativa, sense fer una avaluació de les polítiques públiques que es van dur a terme en el seu moment, tot desplegant la coneguda com a Llei de Barris aprovada l’any 2004, en les diferents convocatòries de Plans de Barris, on molts dels nuclis antics de les ciutats i viles d’arreu de Catalunya van assolir grans transformacions.

Cal avaluar quin ha sigut l’impacte generat en la qualitat de vida de la ciutadania. Cal entendre que la competitivitat de les convocatòries ja no es pot plantejar des d’una mera justificació de continguts i d’inversions públiques (moltes vegades ambicioses en extensió i limitades en impacte social), sinó la de la monitorització i control de la consecució d’objectius concrets de millora urbana, ambiental i social de cada un dels municipis, establint, si és el cas, comissions paritàries per a fer-ho.

Aventurant-nos a estimar què ens pot dir aquesta avaluació (molt necessària) és que la inversió executada, no ha tingut un impacte del tot efectiu, i que encara queda molt camí per recórrer en matèria de regeneració urbana, i que ara amb la consciència post-pandèmica, podem entendre millor la necessitat de donar més qualitats a l’espai públic i a la ciutat construïda de les que es buscava garantir amb la Llei 2/2004.

Per tant, cal que afrontem aquesta iniciativa sobretot com una revisió dels objectius i del desplegament de recursos públics en matèria de regeneració urbana. No podem assignar recursos a polítiques plantejades parcialment (a execució d’obres), sinó que vagin acompanyades i condicionades per plans comunitaris efectius que facin que un nou desplegament de Plans de Barris a les nostres ciutats i pobles tinguin un impacte previst tot posant les persones al centre i no com a receptors passius de determinades inversions.

Serà clau també en l’aplicació efectiva d’aquest nou episodi, d’una col·laboració interadmistrativa exemplar, i que de ben segur que des dels lideratges que ara té Esquerra Republicana, contribuïrem a que així sigui. Millorar, al cap i a la fi, al dret a la ciutat dels catalans i catalanes de la Catalunya sencera.

Els barris i les viles del nostre país estan construïts i tenen la seva raó de ser en base a la vida quotidiana de les persones que hi habitem, per tant, calen projectes integrals, molt concrets i assolibles a curt mig termini. La visió de gènere i l’ecofeminisme ha de ser un objectiu molt clar, i per tant, caldrà que aquesta iniciativa hi posi els seus fonaments, i que els objectius hi estiguin meridianament vinculats.

Republicanament, reimpulsem els nostres nuclis urbans amb les eines i els recursos adequats.

Marina Berasategui Canals

Arquitecta i regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Reus

territorial@esquerra.cat