Molt sentim a parlar dels problemes amb l’accés a l’habitatge a la ciutat dr Barcelona i l’Àrea Metropolitana, que té molta gent i que es veuen expulsats per uns preus desorbitats fruit de la pressió turística i amb una manca evident d’habitatge social.

Però d’aquest fet no en tenen el patrimoni exclusiu. Moltes zones del país s’han vist, des de fa temps, afectades pel mateix mal, no provocat per un turisme estranger sinó pel local, que porta a molts residents, principalment joves, a tenir un accés a l’habitatge molt difícil, augmentat darrerament per efecte de la pandèmia i la voluntat de molta gent de sortir de les ciutats.

Les comarques del Pirineu, i sobretot la Cerdanya i l’Aran, tenen els preus més cars d’habitatge per m2 de Catalunya. El preu mitjà de l’habitatge nou va ser al conjunt de l’Alt Pirineu i Aran de 2.569,05 Eur /m2, sent a l’Aran de 2.436,29 i a la Cerdanya 2.750,04, situant-se a la setena i quarta posició de Catalunya. Si mirem la situació del mercat de lloguer no és molt millor.

Si a això hi afegim que l’activitat econòmica basada en el turisme, molt majoritàriament amb perfils laborals de poc valor afegit i amb salaris mitjans poc elevats, porta a aquesta terrible situació per a molts habitants del Pirineu, sobretot joves, amb poques possibilitats d’accés a l’habitatge.

La necessitat bàsica és doncs dotar de mecanismes per a que els joves d’aquestes comarques es puguin arrelar al seu territori, qüestió fonamental per al seu desenvolupament. No podem esperar que es faci majoritàriament des dels ajuntaments, molt d’ells petits i amb pocs recursos. Cal doncs un pla de país per afrontar-ho.

Isidre Ribera Grau

Vocal del Pirineu de la sectorial de Política Territorial

territorial@esquerra.cat