*Article publicat a NacioDigital

La transició a les energies renovables suposarà un canvi en la nostra societat, en el nostre dia a dia. Fa temps que se'n parla. De fet ja fa uns anys hi va haver una primera arrencada amb la instal·lació de panells solars i instal·lacions de cogeneració o molins de vent, que el govern del PP, amb l’anomenat “impost al sol”, va frenar de cop. Aquella decisió intencionada va comportar pèrdues econòmiques per a molts emprenedors i pimes, així com un endarreriment en la transició cap a les renovables. De fet, vist amb perspectiva, l’acció del govern estatal va servir perquè les grans empreses de l’oligopoli energètic espanyol, ras i curt, es preparessin per acaparar i controlar la producció de renovables al país. És a dir, van frenar la producció distribuïda i democratitzada.

Catalunya no va quedar exempta d’aquest endarreriment. La Llei del canvi climàtic i el primer decret de renovables del 2019 van ser uns primers passos, però hem topat amb un desplegament que ha replicat un model especulatiu desconnectat del territori i de la ciutadania. Un model que ha generat més desconfiança que acceptació. D’aquí neix la urgència del Govern per modificar-lo i reprendre el fil de la transició energètica des de la confiança i el consens, imprescindibles per impulsar les inversions necessàries i generar oportunitats.

Ho hem de fer amb el decret modificat que la consellera Teresa Jordà ha tirat endavant i que arribarà els pròxims dies al Parlament. És la millor opció per fer el gir cap a un model de generació d’energies renovables de proximitat i democràtic, distribuït al territori i amb participació pública i ciutadana. Perquè el nou decret de renovables fomenta les energies renovables de futur sense posar en risc espais agrícoles d’alt valor ni espais naturals protegits. Aquest ha de ser el marc normatiu: fer compatibles les renovables amb el sector agroalimentari i alinear objectius importantíssims de país com la sobirania energètica i la sobirania alimentària.

A més, obligarà a una planificació en l’àmbit comarcal per afavorir un model democràtic i distribuït de manera equitativa al territori, que convisqui amb nuclis urbans i que sigui compatible amb activitats econòmiques. I el que és més important, davant del desordre i la desinformació de propietaris i ajuntaments que va generar el decret de 2019, el nou Decret que volem tirar endavant obre els projectes a un 20% de participació pública i ciutadana i obliga els promotors a tenir l’acord amb un mínim del 50% dels propietaris dels terrenys. Així mateix, anul·la tràmits inicials que generaven inseguretat, en permet agilitar d’altres als projectes petits i mitjans i assegura que la capacitat de la xarxa no acabi acaparada només per grans projectes.

Amb les eines que tenim, és el millor paraigua ara per ara. Sobretot perquè és el fruit de molts consensos i ofereix un marc normatiu allunyat tant de qui vol tornar al model especulatiu i oligopolístic anterior com de qui està instal·lat en el no a tot. I a més, respon també a mocions i acords ja aprovats per majoria molt àmplia al Parlament.

És evident que no tot acaba amb aquest decret ni es pot fer un discurs des del cofoisme, perquè encara queda molta feina per fer en la transició energètica. Però ha d'arrencar el vol definitivament, i com més aviat millor. I en aquesta acceleració no hi poden haver dubtes ni més inseguretats, ni dilacions forçades en els tràmits parlamentaris que suposarien deixar en l’aire tots els acords i tornar a la desconfiança. Això no beneficiaria ni als inversors, ni al territori, ni al país; sobretot tenint present que d'aquí poc començarà la tramitació de la llei de Transició energètica, que permetrà aprofundir aspectes del decret.

En definitiva, per avançar cap a un sistema energètic sostenible més proper i democràtic, amb major autoconsum i capacitat d’influència com a ciutadans, calen passos decidits i urgents. Aquesta transició suposarà un canvi de gran importància que requereix consensos i alhora més participació i incidència pública i ciutadana, si realment volem acabar amb el model energètic que s’ha basat en el benefici econòmic d’uns pocs per sobre del bé comú i el benestar de les persones.

Ara som aquí. Amb aquest decret, modificat i renovat, fem un pas endavant ferm a favor de les energies renovables recuperant el consens social i l’equilibri entre els diferents interessos, per tal que el desplegament de les energies renovables arribi al 100% el 2050 i de la mà de la gent i del territori. En aquest consens ens hi hem de comprometre tothom pel bé de les generacions presents i futures. Perquè la transició energètica que fem avui marcarà el demà.

Meritxell Serret

Diputada al Parlament de Catalunya