Política Territorial

Els grans projectes amenacen el Parc Agrari del Baix Llobregat

Myriam Moysset Gil
Myriam Moysset Gil

El sector agroalimentari és un dels motors de l’economia catalana i des de la planificació territorial l’hem de protegir per ser capaços de generar i consumir cada vegada més productes de proximitat o de kilòmetre 0. Els beneficis que envolten aquests productes són molt variats, positius i necessaris per mitigar l’emergència climàtica en la que estem immersos i preservar un planeta que, amb aquesta tràgica pandèmia, ens ha donat un toc d’atenció. El consum de productes de proximitat és mediambientalment més sostenible, són més saludables, afavoreixen el desenvolupament de l’economia local, ajuden a la prevenció d’incendis forestals, a incrementar la biodiversitat dels ecosistemes o a millorar l’impacte visual i paisatgístic de les zones que envolten les zones urbanes.

Però, malauradament, els espais agraris estan en constant amenaça i molt sovint no es disposen de totes les eines per a protegir-los. Em voldria centrar en el Parc Agrari del Baix Llobregat, per proximitat i per les sonades amenaces al llarg dels anys, com Eurovegas o la nova proposta d’AENA per a l’ampliació de l’aeroport.

El Parc Agrari del Baix Llobregat és una de les zones agrícoles més antigues de Catalunya i està situada al mig d’una de les zones més poblades. Concretament amb els seus gairebé 35km2, una ocupació de 1.200 persones i un volum de producció d’entre 50 i 80 milions d’euros, forma part del Delta del Llobregat i trepitja els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans. 14 municipis metropolitans que sumen un total de 845.000 habitants (segons dades de l’Idescat 2020), sense incloure Barcelona. Els seus pagesos i pageses cultiven fruites i hortalisses que molt sovint comercialitzen a les seves pròpies botigues, als mercats de pagès que s’organitzen a diferents municipis, a Mercabarna o per altres canals. El Parc està gestionat pel Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat.

Està protegit de les possibles amenaces el Parc Agrari del Baix Llobregat? Doncs depèn del grau d’amenaça. El Parc disposa d’un Pla especial de protecció i millora, on es determina el règim de protecció i gestió, i d’un Pla de gestió i desenvolupament, on es descriu quin model de parc es vol i com ha de ser, i que està pendent d’actualització perquè està caducat. Així que amb aquestes dues eines podem afirmar que el parc agrari està protegit d’algunes amenaces. També cal valorar molt positivament el Servei de Prevenció de la Legalitat Urbanística de l’Àrea Metropolitana (AMB). Un cop signat el conveni entre l’ajuntament corresponent i l’AMB, aquesta s’encarrega de la gestió de les denúncies d'incompliment urbanístic al parc agrari. En aquest enllaç es poden consultar les memòries anuals i els tipus de denúncies que s’hi gestionen.

Però què passa amb les macro-amenaces com la d’Eurovegas, un ric estranger que posa una colla de milions damunt de la taula de la Generalitat per construir un grandiós complex hoteler, comercial i de joc? O amb la proposta d’AENA per a l’ampliació de l’aeroport, que proposa eliminar terreny agrícola per compensar la zona humida de la Ricarda i que prèviament s’hauran carregat per ampliar la pista? Doncs que ens falten eines. Manca aprovar el Pla sectorial agrari i desplegar la Llei d’espais agraris. S’ha de posar de relleu que l’antic Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el nou Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, ja han posat fil a l’agulla. De fet, a l’agost de 2020 es va realitzar un procés de participació ciutadana pel desplegament del Reglament dels espais agraris per desenvolupar alguns aspectes de la Llei 3/2019, de 17 de juny, plantejant un seguit de dubtes molt interessants. Per exemple com valorar si els instruments de planificació territorial sectorial agrària i plans sectorials específics poden ajudar a identificar, preservar i valorar els espais agraris de Catalunya, o com s’hauria de canalitzar la participació del sector en l’elaboració d’aquests instruments o quines garanties caldria incloure en el procediment. O per exemple si seria interessant obtenir un registre de parcel·les agrícoles i ramaderes en desús com a eina per posar en funcionament aquestes parcel·les. Amb el desplegament d’aquest Reglament es reforçarà la seguretat jurídica relativa a la tramitació i el contingut del Pla territorial sectorial agrari de Catalunya i dels Plans territorials sectorials agraris específics. I així sí que podem blindar definitivament l’àmbit del Parc Agrari del Baix Llobregat de les macro-amenaces.

Per últim, no em puc oblidar del PDU Metropolità que amb la seva aprovació definitiva també pot ajudar a consolidar els espais agraris productius i amb pagesos a les zones urbanes, com el Parc Agrari del Baix Llobregat, però la mare dels ous està amb l’aprovació i desplegament del Pla territorial sectorial agrari. Estic convençuda que si desenvolupem el més aviat possible aquestes eines pendents, alliberarem el Parc Agrari de les grans amenaces i sembrarem la llavor per fer més sostenible el nostre territori.

 

Myriam Moysset Gil

Topògrafa, regidora a l'Ajuntament de Viladecans i vocal de la Regió Metropolitana de la sectorial de Política Territorial

territori@esquerra.cat