L’avantprojecte de la Llei de territori (2017), pendent de tramitació parlamentària, té prevista la creació d’àrees urbanes especialitzades d’activitat econòmica d’interès intermunicipal (art. 6) amb l’objectiu d’evitar-ne la localització fraccionada i dispersa en el territori. En primer lloc, possibilita la governança compartida de la gestió urbanística als ajuntaments vinculats a l’àrea especialitzada i, en segon lloc, estableix la participació dels municipis en els ingressos de dret públic local derivats de la construcció de les edificacions i de la implantació de les activitats que s’hi desenvolupin (disposició transitòria catorzena). El planejament d’ordenació del territori serà l’instrument cohesionador que vincularà els municipis situats en l’entorn d’influència econòmica de l’àrea, de la qual en formaran part encara que dins l’àmbit d’actuació només s’incloguin terrenys d’un o d’alguns d’aquests municipis.

Pel que fa al repartiment dels ingressos que s’hi generin, l’esmentada disposició transitòria disposa que “mentre la legislació fiscal no prevegi el repartiment dels ingressos de dret públic obtinguts amb motiu de la construcció de les edificacions i la implantació de les activitats econòmiques entre els municipis vinculats (...), s’ha de dur a termel’esmentat repartiment de la manera que acordin els municipis afectats”.

La legislació fiscal a què fa referència és la Llei reguladora de les hisendes locals, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de competència estatal, la qual no reconeix aquestes situacions, sinó que contempla unitàriament cada ajuntament com a origen i final de l’atribució, gestió i recaptació dels tributs locals generats al propi municipi. Caldria, doncs, modificar la Llei reguladora de les hisendes locals perquè prevegi lesàrees d’aquesta naturalesa a fi de no haver de dependred’eventuals acords intermunicipals i guanyar en estabilitat i seguretat jurídica.

La llei estatal podria delegar en les comunitats autònomes la creació i delimitació d’àrees d’atribució tributària intermunicipal per tal de ferefectiu el principi de cohesió territorial. La necessitat reguladora és encara més evident en el cas de municipis que no hagin de tenir cap terreny inclòs en l’àrea especialitzada, fet que els impossibilitaria per a ser receptors d’ingressos per via de l’actual Llei reguladora de les hisendes locals, malgrat suportar les conseqüències urbanístiques i limitatives de la vinculació.

Quant als ingressos locals generats dins l’àrea, serien, principalment, els impostos sobre béns immobles (IBI), d’activitats econòmiques (IAE), de construccions, instal·lacions i obres (ICIO), així com, amb menor incidència, els tributs derivats de la gestió urbanística i de la intervenció administrava en les activitats, en funció de l’organització administrativa.

La delimitació d’àrees especialitzades és una estratègia d’eficiència i sostenibilitat per a concentrar usos de caràcter econòmic en àmbits territorials concrets, amb projecció intermunicipal. No podem passar per alt que alhora implica la renúncia d’altres municipis a ordenar dins el seu municipi activitats ja admeses en l’àrea. Per tant, cal trobar per als municipis vinculats solucions de caràcter participatiu i d’equitativa redistribució dels ingressos de dret públic que generi l’àrea econòmica, per a la qual cosa s’hauria de construir l’encaix, el marc adient, des de llei estatal reguladora de les hisendes locals.

Albert Guasch Ribas

Vocal de l’executiva de la sectorial de Política Territorial