Medi Ambient i Energia

Una llei climàtica europea insuficient

Diana Riba
Diana Riba

El Parlament Europeu va aprovar la setmana passada l'anomenada Llei Climàtica europea. Un anunci que, a primera vista, ens hauria d'alegrar a totes i a tots si no fos perquè el text va néixer amb mancances importants. De fet, va néixer sent clarament insuficient per a capgirar l'escalfament global que amenaça a la pròpia existència.

Precisament per aquest motiu, Esquerra Republicana i el grup polític en el qual s'inclou, els Verds/ALE, hi vam votar en contra. I el motiu d'aquest vot és clar: estem convençuts que és molt millor desafiar els interessos de les grans empreses i dels Estats abans que a les evidències científiques.

El principal motiu del nostre vot negatiu és que l'objectiu climàtic de la llei es limita a reduir només el 52,8% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030, una xifra que en cap cas permetrà assolir els Acords de París els quals pretenen limitar l'escalfament global a 1,5 °C. De fet, val a dir que existeixen veus científiques com la de Robert Watson, expresident del panell d'experts de l'ONU sobre la crisi climàtica, que asseguren que fins i tot els Acords de París difícilment seran eficients a l'hora de mitigar els efectes de l'escalfament global. Aleshores, doncs, imaginem què significa aprovar una llei que ni tan sols compleix amb els mínims de París.

Per això, i com era d'esperar, les crítiques no han tardat a arribar. No només els grups ecologistes sinó també els mateixos experts científics han sigut molt durs argumentant que, amb aquesta llei, la temperatura del planeta pot arribar a augmentar entre 2 °C i 3 °C. I, això, no són només xifres, són vides.

El nostre grup parlamentari ha defensat des de l'inici de les negociacions de la llei una reducció del 65% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per al 2030 i la postura de l'Eurocambra es va fixar en el 60% (un bon resultat tenint en compte la majoria conservadora de l'Eurocambra). Després de les negociacions amb la Comissió i el Consell, però, aquest percentatge ha acabat caient fins al 52,8. Una vegada més, veiem com els interessos estatals i del lobby dels combustibles fòssils s'imposen una vegada més contra el bé comú.

I, per si tot plegat no fos prou greu, la llei aprovada la setmana passada tampoc vincula als Estats a l'hora d'aconseguir la neutralitat climàtica per al 2050. Les reticències de països com Polònia, on el 80% de l'electricitat s'obté del carbó, han sigut decisives a l'hora d'aigualir el text final.

Els experts ens adverteixen sobre els efectes catastròfics que pot tenir el fet de no canviar aquesta deriva: onades de calor, sequeres, inundacions, incendis forestals, escassetat d'aigua, extincions massives d'espècies, refugiats climàtics, guerres per l'escassetat de recursos, noves pandèmies... La vida al planeta pot ser molt difícil o fins i tot impossible si no actuem de forma urgent. Per això, cal que la Comissió i els Estats escoltin d'una vegada per totes a la ciència.

Per part nostra, seguirem pressionant en tots els espais possibles. El Fit For 2030, per exemple, són un conjunt de polítiques climàtiques que la Comissió proposarà aquest mes de juliol i, en les negociacions que es produiran, treballarem per introduir-hi polítiques verdes ambicioses i capdavanteres a escala global. I, per altra banda, al mes de novembre, Glasgow acollirà la cimera climàtica més important de la dècada: la COP26. Nosaltres serem allà, com sempre, lluitant per un món més net i més just per a les futures generacions.

 

Diana Riba

Diputada al Parlament Europeu