Sembla un títol típic, potser si que ho es, però es que és cert: hem entrat a un nou any ple de totes les incerteses del mon, encara en pandèmia i encara sent la Catalunya del post 1 d’octubre. I arriben les eleccions a Catalunya i aquí estem, esperant que el Govern que es formi entomi tots els reptes que calgui per empènyer aquest país. Però: quins son aquests reptes? Els que anem arrossegant i que no acabem de tancar o nous reptes per tirar endavant?

Des del punt de vista del territori i de l’urbanisme ja ens aniria bé que els mateixos reptes que ens hem anat proposant aquestes últimes legislatures els acabéssim de tancar i consolidar, i si, em refereixo a la nova Llei de Territori altrament anomenada Codi de Territori, amb un avantprojecte de llei publicat al DOGC el 25 de maig del 2017 i que no acaba d’aterrar.

Aquesta nova Llei de Territori ja exposa Catalunya com un territori divers per la seva geografia física, per la seva geografia humana, per la seva geografia econòmica i s’ha de tractar, per tant, de manera diversa. Una solució per a cada territori, però no com a caixes estanques sinó com a una Catalunya diversa però sencera, una Catalunya amb una visió integrada acceptant la seva complexitat i la seva diversitat i, sobretot amb una urgent adaptació als reptes de la crisi climàtica i la necessitat d’una sostenibilitat ecològica global.

La meva experiència en urbanisme ha estat marcada per aquella sensació d’anar tant a poc a poc en aprovar un projecte, un planejament, un pla director, que quan la seva resolució s’aprova definitivament i es publica, el paradigma i la demanada han canviat i el que s’acaba d’aprovar ja està totalment obsolet, ja no es demanda al mercat: aquella tipologia d’habitatge tan preparada i pensada i que al cap dels anys ha quedat obsoleta, aquella tipologia de parcel·la petita per a petites empreses per a un sector d’activitat econòmica instal·lat a cada poble ja no es demanda actualment, ja ha quedat obsoleta. I aquesta sensació és desesperant per als actors urbanístics, com i què podem fer per anar amb més celeritat? La possible empresa interessada en venir a Catalunya a instal·lar la seva seu no entén aquest endarreriment, aquesta tramitació lenta i feixuga a la qual es veu involucrada…

I la qüestió es: aquesta nova Llei de Territori assolirà el repte d’aconseguir ser més ràpids, més efectius i actuar de manera coherent i integradora? Aquesta nova llei de Territori es parlarà amb la Llei d’Espais Agraris aprovada el juny del 2019 o com encaixarà amb la llei de la Vitivinicultura del març del 2020, que afecta a una part important del paisatge català, o amb la llei de Protecció i Ordenació del Litoral del juliol del 2020, que han avançat a la pròpia Llei de Territori?

Molts interrogants, molts reptes i moltes ganes d’assolir-los, d’entomar-los, d’arribar a resoldre’ls i arribar a treballar amb aquesta nova llei.

Elena Rodríguez Armalé

Geògrafa. Vocal de la sectorial de Política Territorial

territori@esquerra.cat