Els reptes globals als que ens enfrontem, com la gestió de la pandèmia, l’auge dels autoritarismes i l’emergència climàtica, requereixen d’estratègies globals i coordinades que van més enllà de l’àmbit local. La complexitat d’aquestes amenaces, que requereixen de treball transversal i multisectorial, i respostes que necessàriament han d’implicar tots els àmbits econòmics, socials i polítics per ser efectives, converteixen la Unió Europea en una oportunitat.

Sense cap dubte, el creixent compromís i els passos endavant fets en l’estratègia verda han estat considerables els darrers anys. El pacte verd europeu suposa un abans i un després en quant al compromís verd europeu, una estratègia global per ser compartida entre tots els territoris, i que estableix un full de ruta per aplicar en clau local.

No podem obviar, però, que una part d’aquests canvis ha estat gràcies a les exigències de la ciutadania cada cop més compromesa amb la lluita ecologista i els col·lectius ecologistes que reclamen als governs mesures efectives, compromisos factibles i valents a la vegada, i un calendari ferm per implantar tots els canvis necessaris per donar resposta a l’emergència climàtica, com ho són la transició cap a un model 100% renovable, la protecció de la biodiversitat i dels espais naturals, la gestió de l’aigua o l’estratègia d’adaptació i mitigació del canvi climàtic. Canvis que són estratègics i que impliquen un canvi global en l’economia i en les nostres vides, i que per tant han de ser compromisos assumits per tothom.

Un fet que demostra aquest interès creixent per part de la ciutadania per la política verda, ho demostra el fet que tots els partits que situen les polítiques verdes al centre de la seva estratègia política, han crescut electoralment durant els darrers anys, i avui es situen al capdavant o formen part de molts governs, assumint el repte i responsabilitat de trobar les estratègies i implantar-les.

La crisi de la covid19 també ha estat una nova oportunitat per incrementar la consciència i necessitat de canvi. El confinament i la limitació de la mobilitat ens ha fet redescrobrir els nostres entorns i veure’n les necessitats per convertir-los en espais més sostenibles que garanteixin el benestar ambiental. La demanda de més verd urbà, l’aposta per una alimentació més sostenible i de proximitat o una major consciència sobre el consum, han estat els canvis més visibles que hem vist els darrers mesos.

El parlament europeu ha aprovat de forma recent uns objectius climàtics ambiciosos amb l’objectiu de convertir-se el 2050 en la primera zona climàticament neutra, establint així un full de ruta, que serà revisable i actualitzable, i adaptat per cada un dels països membres que han de dissenyar la seva estratègia local. Uns objectius que passen entre d’altres qüestions per incrementar els compromisos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle per al 2030, implicar-hi tots els sectors econòmics i socials amb polítiques sectorials, per exemple implementant mecanismes d’ajust a la frontera del carboni o creant l’estratègia sobre renovació de les llars per garantir una millor eficiència energètica. També exigir als estats membres el disseny d’estratègies de llarg termini, d’adaptació i resiliència davant els efectes del canvi climàtic amb el Pacte Verd Europeu com a full de ruta compartit.

Dins l’estratègia del Pacte Verd Europeu, que busca implicar tots els sectors de l’economia, el transport, l’energia, l’agricultura i els edificis en tenen un paper destacat, però sense oblidar el sector industrial, especialment aquells que treballen en productes químics però també les TIC o la dels teixits. Complementàriament i sense aturador, per poder fer efectius els compromisos aprovats amb el calendari establert, s’està treballant la legislació específica en matèria de lluita contra el canvi climàtic, l’estratègia industrial, el pla sobre economia circular, que ha de possibilitar un enfocament més circular dels recursos, amb millores de disseny dels productes, garantint la reparació per incrementar la vida útil d’aquests, i per reduir els residus que generem. El d’alimentació sostenible, així com l’important estratègia en matèria de biodiversitat 2030. Tot un paquet de mesures que suposaran una gran inversió econòmica els propers anys, i el compromís dels estats membres que haurà de retre comptes de com s’avança en l’assoliment dels compromisos adoptats. Sense oblidar que cal crear mecanismes de transició que siguin justos i equitatius i que permetin a tota la ciutadania involucrar-se en els canvis.

Des d’Esquerra Republicana considerem que l’estratègia verda tindrà èxit si impulsem des de tots els governs una estratègia coordinada, que permeti elaborar polítiques locals i al mateix temps globals, i passa per algunes prioritats com la necessitat d’incrementar, en el pressupost europeu, el percentatge de despesa dedicada a la consecució dels objectius climàtics fins al 50%. També per l’aposta d’una política energètica que ens permeti arribar a un model 100% renovable i d’alta eficiència, on l’estalvi energètic passi a ser una prioritat. És clau impulsar i promoure un model energètic 100% renovable i altament eficient per al 2050, basat en el model de km0 i la democratització de l’energia, que incentivi especialment els projectes d’impuls local com les comunitats energètiques i els projectes amb participació ciutadana. Aquesta serà una fita imprescindible si volem aconseguir abandonar progressivament l’energia nuclear. I finalment, però no menys important, és necessari incrementar la protecció de la biodiversitat i dels espais naturals a través de directives comunitàries i l’impuls de projectes de conservació per protegir els espais d’alt valor ambiental. Així com considerar els deltes un dels espais prioritaris d’actuació dins el Pacte Verd Europeu.

Aquest no ha estat un camí fàcil ni curt, fa més de 10 anys que es treballa per assolir aquests compromisos verds que han de han de ser el centre de tota acció política europea els propers anys i ha de formar part de tota l’estratègia de recuperació econòmica davant la nova crisi econòmica i social que ens enfrontem, i en tenim una oportunitat en els fons de recuperació que han de servir per fer avançar la transició ecològica i transformar les economies i les nostres societats en verdes. Avui podem afirmar que finalment hem situat sobre l’agenda la necessitat de reaccionar davant l’emergència climàtica i hem fet visible el repte global que suposa. I ens hem de felicitar pel pas endavant que suposa, però no ens hem d’aturar aquí. Això és un pas més en el camí.

Des dels Països Catalans, tenim l’oportunitat de fer-nos nostra també aquesta estratègia per convertir-nos en el referent verd del sud d’Europa. Assumir l’estratègia global i implantar-los en l’estratègia local per transformar les nostres societats en unes societats on el benestar ambiental sigui el centre de tota acció política i on la ciutadania en siguem els protagonistes i membres actius del canvi.

Sílvia Casola

Secretària Nacional de Transició Ecològica