La pandèmia ha posat de manifest alguns aspectes rellevants en l’àmbit públic català. Un dels elements més rellevants és que el país necessita “al sector públic” per gestionar els recursos amb equitat i per assegurar-ne una prestació justa i de qualitat. Però també ha posat de manifest que cal un sector públic més fort, amb més múscul i més eines per gestionar, no només les pandèmies sinó les necessitats habituals. Ha posat de manifest la possibilitat d’establir noves formes de treballar com el teletreball i ha demostrat que la innovació i l’administració digital no són un “impossible”.

En l’àmbit de la gestió de recursos humans també ha fet emergir algunes realitats: en primer lloc ha posat en relleu la qualitat, el coneixement que tenim al conjunt del sector públic, visualitzant la vocació de servei públic dels empleats públics, tot sovint per davant de les necessitats i preocupacions personals i familiars. També ha posat de manifest la necessitat de nous talents i noves professions.

Encara que ara sembla difícil d’imaginar, tard o d’hora deixarem enrere la pandèmia, però algunes de les descobertes que hem fet en els darrers mesos en relació al personal pública haurà de romandre i caldrà veure com gestionar “les noves maneres de fer”. Per tant, cal començar a pensar en com ho incorporem tot plegat.

En relació al coneixement que tenim a les administracions públiques, cal seguir tres estratègies. Per una banda el deure d’establir eines i mecanismes de gestionar el coneixement però per altra banda evitar la fugida d’aquest coneixement i de talent. Actualment tenim dues formes de fuita importants: en primer lloc sabem que la generació que va formar part de les primeres Administracions democràtiques s’ha fet gran i s’ha jubilat o està a punt de fer-ho, i la segona, no menys important, l’elevat nombre de personal interí que no ha pogut consolidar el seu lloc de treball, massa sovint, per la deixadesa de convocar processos selectius, especialment en cossos específics. Cal ser expeditius i trobar la solució a aquestes dues fuites de coneixement abans que marxin. Fent que el talent dels que es jubilen es traslladi a l’organització i en el cas dels interins, amb molta més necessitat d’estabilitzar-los davant la sentència del tribunal europeu sobre la temporalitat del personal a les nostres administracions. Cal cercar mecanismes per mantenir el coneixement i el talent que tenim, perquè si marxa, perd la ciutadania.

Però també hem vist que calen nous talents i noves professions per afrontar un model d’Administracions Públiques basades en les innovacions, el treball col·laboratiu, la transversalitat, la gestió de les dades que convertim en coneixement i finalment en decisions públiques, la transparència, una nova manera de fer i de ser. Això comporta dues grans necessitats: incorporar saba nova a les Administracions i fer-ho amb noves eines de selecció de personal.

Finalment, aquesta gestió i manteniment del coneixement actual cal combinar-se amb el que ha de ser la construcció d’un nou model d’administracions públiques. Cal preguntar-se moltes coses abans de perpetuar un model que s’ha demostrat que cal canviar.

És un repte, tot plegat, molt difícil, perquè les Administracions Públiques no podem “tancar per reformes”. Cal gestionar a curt i pensar a mig termini, tenint en compte que, en els temps que corren el curt és avui i el mig és la setmana vinent.

I cal mostrar valentia i fermesa per fer-ho, cal treball col·laboratiu amb tothom: agents socials, ciutadania i també el propi personal públic. Cal co-crear de nou les Administracions Públiques per continuar essent útils a la ciutadania. Des d’Esquerra Republicana estem disposat a encapçalar i a promoure, amb valentia i mà estesa, aquest repte.

Josep Maria Palau

President de la sectorial d’Administracions Púbiques

aapp@esquerra.cat