El benestar social i ambiental hauria de ser un eix central de les polítiques de la Generalitat i del nostre futur estat propi. Combatre el racisme i les desigualtats socials i de gènere, promocionar la salut de les persones, dignificar la qualitat del medi ambient i articular una transició energètica equitativa han de ser principis centrals per fonamentar una societat justa i igualitària i per aconseguir el benestar social i ambiental col·lectius. Es tendeix (sovint fins i tot des de l’esquerra) a separar les polítiques socials dels problemes ambientals i energètics com si no tinguessin cap relació, quan en realitat son inseparables. La resolució d’aquestes grans problemàtiques interrelacionades requereixen respostes polítiques d’esquerres que podríem denominar eco-progressista.

La societat s'enfronta a una profunda crisi socioecològica i energètica planetària que es manifesta a través d'una multiplicitat de problemes aguts que engloben el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, l'esgotament de recursos naturals i la degradació ambiental severa, tots ells amb implicacions socials considerables – aquests riscos ambientals d’origen humà, lluny de ser distribuïts de forma democràtica, s’acumulen sobretot en les comunitats més vulnerables. Riscos que també provoquen conflictes ambientals i bèl·lics així com forts desequilibris internacionals.

Els impactes negatius d’aquesta profunda crisi representen un dels grans reptes dels nostres temps i determinaran en gran part el futur del planeta i de la societat humana. No hem d’oblidar que la proliferació accelerada de riscos socioambientals té el seu origen en les pautes de desenvolupament de la societat i que han generat un model capitalista farcit de desigualtats, discriminació i injustícies socials i ambientals.

Aquesta dinàmica i distribució de riscos és inacceptable. Està demostrat que impacten amb més duresa als sectors de la societat amb menys recursos i es fa especialment patent en relació a les desigualtats de salut i molt notablement en el cas de COVID 19 (malaltia originada molt possiblement per la pèrdua de biodiversitat). Les inequitats en salut es visualitzen amb molta claredat a les grans ciutats del mon. A Barcelona el mapa de distribució de persones infectades per la COVID 19 es prou il·lustratiu en aquest sentit.

Històricament, els partits progressistes han considerat el paper de la intervenció de l’estat com la clau de volta per aconseguir la justícia social i lluitar contra les desigualtats. L’estat de benestar és la pedra angular d’aquesta lluita. La eina mes emblemàtica per reduir les inequitats en salut és l’assistència universal gratuïta. Malgrat això la problemàtica no està superada atès que el benestar en salut i també el benestar socioambiental estan determinats per una multiplicitat de condicions de vida: ingressos econòmics, qualitat ambiental, habitatge, educació, condicions de treball, nutrició .....La lluita pel benestar seria incomplerta sense la integració de tots els factors socioambientals que expliquen i donen lloc a les desigualtats sistèmiques presents a les nostres societats.

En aquest context, la ONU mitjançant els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 ha fet un esforç importantíssim d’integració conceptual, temàtica i d’acció que ens pot servir d’inspiració a la hora d’articular el nostre full de ruta cap al benestar social i ambiental. El benestar ambiental del planeta que ens proporciona un fonament imprescindible pel benestar social, ha de ser un objectiu prioritari de la nostre acció política. Esquerra Republicana com a partit de govern ha assumit els principis i pràctiques polítiques del feminisme amb coherència per combatre les desigualtats de gènere i assolir una dimensió essencial del benestar social. És amb la mateixa coherència i la mateixa fermesa que hauríem d’integrar i assumir en profunditat les propostes de l’ecologisme (d’esquerres) per tal de construir una narrativa i acció política que podríem denominar “eco-progressista” per assolir el benestar socioambiental i una transició ecològica i energètica justa.

Louis Lemkow

Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya