La irrupció de la Covid-19 ha evidenciat, una vegada mes, el rol fonamental que tenim els ajuntaments en el dia a dia de la nostra ciutadania. Les administracions locals sempre estem al peu del canó i som la institució de referència, la primera a que s’adreça una persona quan té un problema, sigui del tipus que sigui.

La pandèmia no ha suposat una excepció, sinó tot el contrari. Els ajuntaments hem tret forces -i recursos- d’on ha calgut per ajudar el nostre veïnat. Parlem d’estendre la mà a aquells sectors que més estan patint els efectes de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia: famílies vulnerables, empreses, persones autònomes i comerços que han patit una forta davallada d’ingressos, i en molts casos de manera sobtada.

Les ciutats, per tant, jugaran un paper fonamental en la recuperació; un procés en què confiem que prioritzarem el benestar de les persones per damunt dels interessos econòmics. L’experiència i el tracte humà de la gestió municipal són garantia per aconseguir-ho. Més enllà encara: els municipis i les àrees metropolitanes tenen el lideratge i l’experiència per impulsar nous projectes, objectius i paradigmes. El món postpandèmia que arriba, en ple segle XXI, serà el de les ciutats.

Evidentment, no ens referim només a gestió pública. A les places i carrers de les nostres ciutats és on neixen grans iniciatives socials, culturals, esportives... projectes que enforteixen la cohesió social d’aquestes comunitats. El 2020 ha estat nefast en molts aspectes a causa de la Covid, és veritat, però també ha vist néixer iniciatives solidàries amb un potencial enorme. De la vulnerabilitat han sorgit oportunitats. A Lleida, per exemple, els primers dies de l’estat d’alarma va sorgir el que vam anomenar com la Xarxa de Solidaritat Lleida. La Xarxa va ser una eina de suport bidireccional, dedicada a donar suport i a oferir ajuda a aquelles persones més vulnerables i/o més afectades per les restriccions i els efectes de la Covid. A Sant Cugat del Vallès també es va teixir una xarxa molt similar i que va resultar fonamental a l’hora de fer arribar material de protecció a les persones més necessitades.

La pandèmia i projectes com aquests posen de manifest que hem de recuperar l’empatia i les emocions com a pilar de la gestió pública. Potser aquest 2020 ho ha accelerat, és veritat, però ja fa temps que la política necessita un nou impuls. Les dificultats per connectar amb la ciutadania, especialment en moments convulsos com els que vivim, així ho evidencia.

Els servidors públics hem de gestionar recursos, per descomptat, però també expectatives i pors. Potser no tindrem totes les respostes –almenys de manera immediata- però és imprescindible que entenguem allò que se’ns pregunta. No es pot governar una societat que no s’entén. I per aconseguir-ho, és fonamental que ens hi assemblem. L’empatia ha de ser una eina fonamental per reconnectar amb la ciutadania, i massa sovint l’hem deixada de banda.

Aquesta pandèmia ha posat tothom a prova, sense excepcions. Però no podem perdre de vista la recepta republicana per fer-hi front. Els valors republicans que ens caracteritzen – i que caracteritzen els ajuntaments allà on governem – són la nostra millor eina per lluitar contra aquest virus, contra aquesta pandèmia que ens ha robat tantes abraçades.

Els servidors públics hem d’aprendre d’aquest repte que se’ns ha posat al davant i donar les respostes adequades. Hem d’emocionar-nos, de sentir. Parlem de bona gestió, per descomptat, però també d’honestedat, humilitat i empatia. Si comprenem allò que se’ns demana, afinarem molt més la solució i el camí per arribar-hi. Les ciutats i els ajuntaments hi serem per aconseguir-ho.

Mireia Ingla i Mas, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès

Miquel Pueyo Paris, paer en cap de Lleida

*Aquest article firmat per l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, i el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, està basat en la seva intervenció en l’acte sobre la gestió municipal de la covid-19 en el marc del European Forum celebrat el passat 21 de novembre de 2020.