La urgència de la crisi climàtica obliga a orientar les polítiques de transport cap a mitjans menys contaminants i amb menors emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’aviació és, en aquest sentit, el pitjor medi de transport, i en canvi, el més beneficiat amb exempcions fiscals.

Segons dades de la Comissió Europea, Espanya és el tercer país de la UE amb més emissions de CO₂ generades per l’aviació.

L’establiment d’un sistema de gravamen a l’aviació, via taxació del querosè, que elimini els actuals privilegis fiscals i que incorpori les externalitats negatives, podria revertir aquests ingressos en transports més sostenibles.

Sabem que organitzacions com Ecologistes en Acció, Greenpeace o la Plataforma de Promoció del Transport Públic, entre altres, han sol·licitat al govern espanyol, entre altres mesures, un sistema de gravamen a l’aviació.

També sabem que el govern espanyol va sotmetre a consulta pública, al febrer passat, la implantació d’un impost que gravi el transport aeri. El propi govern espanyol reconeix que l’exempció de l’impost sobre hidrocarburs a la navegació aèria, no està incentivant ni modes ni productes de transport menys contaminants.

Segons informe de la Comissió Europea, les exempcions fiscals de les que gaudeix el sector, suposen un dèficit d’ingressos d’entre 30 i 40.000 milions d’euros anuals. En altres paraules, els europeus subvencionem entre 30 i 40.000 milions d’euros a les empreses de carburants altament contaminants.

És per tant, necessari i urgent un impost que internalitzi les externalitats negatives, com l’emissió de gasos, la nuvolositat induïda, la contaminació, el soroll o l’impacte en la biodiversitat.

En virtut de la Directiva 2003/96/CE, els Estats membres de la UE són competents per gravar el querosè en els vols domèstics. Per tant, es tracta de voluntat política del govern, gravar els vols domèstics.

També seria coherent amb el New Green Deal que Espanya formalitzés l’establiment d’acords bilaterals per a la taxació del querosè amb altres països que ja ho estan demandant (com França, Alemanya, Itàlia, els Nòrdics o el Benelux). Deixarien d’emetre’s a l’atmosfera 2 milions de tones de CO₂, i es podria recaptar, només en aquests vols intracomunitaris, 3.700 milions d’euros l’any.

Per tant, des del 2003 existeix l’opció de taxar el querosè bilateralment i domèsticament, i no s’ha fet. No fa falta reformar la Directiva, només fa falta lideratge i voluntat d’arribar a acords. Respecte als vols domèstics el govern espanyol ja ho podria fer, des de ja mateix.

Això sí, sempre cal atendre les peculiaritats de determinats territoris, cosa que significa que en casos de regions i països insulars que tenen els vols com un dels únics mitjans de transport i connexió, es podrien arribar a acords d’exempció.

En tot cas, i mentre el terreny de joc dels catalans sigui Espanya, ens cal utilitzar tots els mitjans a l’abast per fer polítiques transformadores. I és per totes aquestes raons que vàrem instar al govern espanyol a taxar els vols domèstics, mitjançant una pregunta oral a la Ministra d’Hisenda, al ple del Senat, així com hem registrat una moció per debatre al ple, per tal d’instar el govern espanyol a formalitzar la negociació i l’establiment d’acords bilaterals per a la taxació del querosè amb els Estats membres que ja ho estan demandant.

Els ingressos obtinguts es revertirien en transports més sostenibles i menys contaminants.

Laura Castel Fort, senadora