El març del 2020 el Govern d’Espanya va decretar l’Estat d’Alarma i una sèrie de mesures per pal·liar les conseqüències d’una pandèmia global que tot just començava a fer estralls i que canviaria arreu la vida en societat tal i com la coneixíem. El confinament i les moltes restriccions instaurades per tal d’aplanar la corba i evitar el col·lapse del Sistema Públic de Salut pràcticament van aturar l’activitat econòmica. La situació d’incertesa era enorme, començant per aspectes tant vitals com els ingressos familiars sense els quals no es poden cobrir necessitats bàsiques com el menjar, els subministres o el propi cost de l’habitatge. Preveient l’inici d’una acumulació d’impagaments hipotecaris o del rebut del lloguer que acabes abocant moltes famílies a una futura pèrdua de l’habitatge, el Govern de l’Estat va suspendre tots els desnonaments previstos a partir del 2 d’abril de 2020 teòricament per un període de 6 mesos però, amb la finalització de l’Estat d’Alarma a partir del 22 de juny de 2020 la suspensió del desnonament s’havia de sol·licitar expressament i només era concedida si aquest era conseqüència directa i demostrable de la pandèmia, perquè la moratòria protegia aquelles llars que havien entrat en situació demostrable de vulnerabilitat sobrevinguda a causa de la pandèmia. Aquesta moratòria es va acabar fa uns dies i ha estat prorrogada de nou fins al proper 31 de gener del 2021 (RDL 30/2020, de 29 de setembre).

Així doncs, com pot ser que hi hagi desnonaments? I per què n’hi ha tants? ...

Doncs perquè ni les famílies que subsistien en gran part gràcies a l’economia submergida van poder demostrar aquesta “vulnerabilitat sobrevinguda” per poder adherir-se a la moratòria; ni les llars que ja eren vulnerables abans de la pandèmia (i que potser ja tenien processos de desnonaments oberts o estaven a punt de tenir-los, la situació econòmica de les quals la pandèmia va agreujar) es van poder acollir a la moratòria estatal, donat que la seva no era una situació de vulnerabilitat vinculada a la covid19, sinó prèvia. Així doncs, mentre l’activitat als jutjats va estar aturada, ni entraven noves causes de desnonament ni s’executaven les ja existents. Però quan els jutjats van re-emprendre l’activitat van començar a arribar les noves causes (corresponents a les casuístiques que acabem de descriure) que es van sumar a les que ja hi havia abans de l’aturada. I ara n’hi ha moltes... I els jutjats estan anant per feina

La crisi social i econòmica provocada per la pandèmia de la Covid19 hi és i hi serà durant molt de temps, un gran nombre de famílies seguiran en situació de vulnerabilitat o veuran agreujada la que ja patien o hi entraran per la disminució d’oportunitats laborals, i el problema per accedir i conservar l’habitatge s’accentuarà encara més. Davant d’aquesta tessitura cal impedir que la situació de crisis social i econòmica que vivim i viurem dilapidi de nou, com ja vam viure fa 10 anys arrel de la crisis immobiliària, les esperances, el present i el futur de milers de famílies que poden veure’s privades d’un dret fonamental i bàsic: el de tenir un habitatge, una llar on sentir-se protegits, segurs, i des d’on desplegar el propi projecte vital. Prorrogar i prorrogar i prorrogar la moratòria en els termes actuals beneficia una part de la societat que ho necessita (la de les famílies que han entrat en una situació sobrevinguda de vulnerabilitat demostrable arrel de la pandèmia) però segueix excloent a tota la resta, segurament el segment que estava ja en una situació més precaritzada i empobrida quan arribar a la pandèmia...

Per aquesta raó demanem ampliar la moratòria de llançaments a totes les persones en situació de vulnerabilitat, sigui o no sobrevinguda arran de la Covid19, de manera indefinida i mentre existeixi una situació de crisi econòmica i social com l’actual.

Eva Baró

Regidora a l'Ajuntament de Barcelona

Esquerra Republicana