En molts pocs dies de diferencia s’ha tingut coneixement de dos documents pendents d’aprovació per part de l’Estat espanyol, un al Congreso de los Diputados i l’altre a la Comisión Nacional de Protección Civil. I casualment, tots dos documents van coordinats i envaeixen les competències de Catalunya en matèria d’emergències.

Sembla que saber gestionar emergències de gran abast amb recursos propis posa molt nerviosos als partidaris de la España unida i el cafè para todos. Aquestes dues propostes, que el PP ja tenia preparades el 2018, ara les treu del calaix un partit com Unidas Podemos. Estic parlant del “Proyecto de acuerdo del consejo de ministros por el que se aprueba el Plan Estatal General de Emergencias" (PLEGEM) i “la proposición de Ley de coordinación de los Servicios de prevención, extinción de incendios y salvamentos en el marco del sistema nacional de protección civil.”

Tots dos documents són una clara invasió de competències de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, concretament de l’article 132, que ens indica que tenim competències pròpies en protecció civil, i de l’article 176, on s’indica que els efectes de col·laboració amb l’Estat espanyol no altera la titularitat de les competències que ens corresponen en matèria d'emergències i catàstrofes.

El PLEGEM estableix obligacions per situacions d’emergència prèvies a la declaració de “interès nacional”, l'únic que admet la llei com a gestió per part del Gobierno, i també alienes als únics riscos de reserva competencial del Estado, que són el risc nuclear i el risc bèl·lic. Per a aquestes situacions prèvies i alienes a les seves competències, preveu òrgans de coordinació i direcció estatals i complementàries a les previstes als plans d’emergències de Catalunya, incloent l’obligació d’establir comitès de direcció autonòmics complementaris als dels nostres plans d’emergència, qüestionant-se així la potestat directiva de l’autoritat de protecció civil de Catalunya. I atenció! També preveu la potestat del Estado de planificar i conduir les operacions sobre el terreny, arribant fins i tot a preveure la definició del comandament de les operacions.

La Ley de bomberos pretén regular aspectes de comunicació, formació i direcció de recursos que son propis del nostre model d’emergències i que paguem amb els nostres impostos. Els bombers són recursos operatius inclosos en els plans d’emergències de Catalunya per a qualsevol situació d’emergència, i que junt amb els altres cossos operatius i sota la coordinació de protecció civil i la direcció del Conseller o Consellera d’Interior, conformen el model d’emergències català.

A Catalunya disposem d’una escola de bombers reconeguda en la Llei 5/1994 que es va integrar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya l’any 2007 però aquesta ley de bomberos també diu que la formació que han de tenir els nostres bombers i bomberes serà la que indiqui la Escuela Nacional de Protección Civil.

A més, si s’acaba aprovant aquesta llei, els nostres bombers i bomberes també es veuran obligats a utilitzar sistemes de gestió i comunicacions d’emergències amb el Director General de Bomberos de España que seran els que ell indiqui.

Per indicar-ho curt i ras, l'Estat espanyol ha decidit fer-se un pla d’emergències a mida on diu que manarà sempre que li doni la gana, i com que no té bombers propis, traurà una Ley que dirigirà i disposarà dels nostres bombers i bomberes quan vulgui, i per això crearà una nova figura que es diu Director General de Bomberos que dirà quin uniforme, formació i equipaments els tenim de comprar, i també on haurem de posar “los parques de bomberos de funcionarios”.

Caldria recordar-los als que tant s’omplen la boca de constitucionalistes i federalistes, que la pretensió de comandar i gestionar els recursos operatius com són els bombers és considera una apropiació indeguda de recursos aliens. I que els bombers seran sempre nostres!

Montse Font

Vocalia de Protecció Cvil

seguretat@esquerra.cat