Des de que es va constatar l’abast i la magnitud de la Covid-19 a mitjans de març d’enguany, progressivament la nostra vida ha canviat. La pandèmia ha posat i posa en escac a les persones i a l’activitat econòmica que les sustenta, amb caigudes previstes del PIB d’entre el 10 i el 12%, dèficit públic aquest 2020 superior al 10% i un deute públic acumulat a finals del 2020 del 115% del PIB. Sempre dades a nivell estatal.

La reacció dels poders públic a Europa davant la magnitud d’una crisi que no te resposta teòrica a cap manual d’economia, ha estat reforçar en la mesura de la capacitat de cada Estat els serveis i la despesa pública com a paraigua. Les debilitats de l’estructura política i econòmica d’Espanya han impactat en la capacitat de la Generalitat de donar resposta als catalans, atenent a la nostra dependència fiscal i limitacions d’endeutament, en comparació amb les mesures activades per altres Estats en benefici dels seus ciutadans.

Rescatar els ciutadans i l’economia se’ns dubte te a veure entre d’altres coses amb el dret a l’habitatge i la seva provisió, com activitat econòmica que és.

La capacitat de la Generalitat com a resultat del dèficit fiscal crònic que patim d’entorn el 8% del nostre PIB es lamentablement limitada, com s’evidencia en el pressupost vigent en polítiques d’habitatge , que malgrat haver crescut un 16%, segueix a la cua de les polítiques del nostre estat del benestar, representant només un 1,5% sobre el total de la despesa departamental.

Des d’Esquerra Republicana en paral·lel als esforços del Govern per concretar un Pla de Reactivació, finalment aprovat el 21 de juliol, necessàriament consensuat amb la resta de partits que formen part del Govern, tenim la nostra pròpia agenda pel que fa a la Catalunya Post-Covid i a les oportunitats que s’esdevenen del Finançament del Pla “ Next Generation” de la UE, xifrat en 140.000 MEU pel que fa al finançament que rebrà l’Estat Espanyol, dels que la Generalitat en preveu rebre uns 31.700.

Les mesures compreses al Pla de Reactivació en matèria d’habitatge van en la bona direcció: se’ns dubte la rehabilitació d’edificis i habitatges, - de veritat no la que es limita a pintar façanes-,atenent a l’antiguitat del nostre parc, a l’endarreriment en el compliment de l’agenda 2030, a la consideració de la rehabilitació com a mecanisme generador d’oferta, no tan sols per la mobilització d’ habitatges desocupats, sinó per la via de l’actualització dels seus programes funcionals, són correctes. Caldrà però veure com es concreta tècnicament, si via els programes de rehabilitació edificatòria en el medi urbà previstos a la llei d’urbanisme, o els mecanismes de la llei d’habitatge. En qualsevol cas rehabilitar el 30% del parc d’habitatge en 10 anys es una mesura ambiciosa i 3.270 MEUR en el període 2020-2026 també, si s’afegeixen al pressupost corrent de la Generalitat.

Ara bé, entenem necessari la dotació per part de la Generalitat del nou programa incorporat al Pla Estatal d’Habitatge, de compra d’habitatges per part d’administracions i entitats socials amb destí a incrementar el parc d’habitatge social mitjançant la modificació del Conveni bilateral d’aplicació a Catalunya del Pla 2018-2021, que no el contempla. I simultàniament, l’establiment de les eines de finançament adequades per a les entitats susceptibles d’acollir-s’hi: Pel que fa als ens locals, probablement, modificació de les regles d’estabilitat; i pel que fa a les entitats del tercer sector, els mecanismes de finançament previstos al Reglament del mecanisme d’accés al fons de recuperació de la Unió Europea.

Francesc Sutrias

President de la comissió sectorial de Política Territorial

territori@esquerra.cat