L’Estat sempre ha vist amb desdeny els Mossos d’Esquadra, perquè és la Policia de Catalunya. Un cos policial propi, a les antípodes del que han representat els cossos i forces de seguretat de l’Estat. Tothora que és un element més d’autogovern. Present, passat i futur.

Els seré franc. Per més que vulgui, per més que m’esforci, em costa acceptar veure al màxim comandament dels Mossos, el Major Trapero, assegut a la banqueta dels acusats. Jutjen i posen en entredit la professionalitat del cos policial de naturalesa civil més antic del món.

No recordo altres casos en que en un marc democràtic d’un país d’occident, en ple segle XXI, s’hagi estat capaç de criminalitzar un cos policial per vestir una altra tesi policial. No recordo un sistema judicial tan pervers que sigui capaç d’utilitzar els cossos policials per acusar de traïdors als professionals que han fet del seu model una referència. Condemnen l’èxit d’un model basat amb la proximitat, la mediació i, per damunt de tot, en preservar la convivència ciutadana, els drets i les llibertats. Tal i com va succeir l’1 d’Octubre. Però no la primera vegada que es jutja a la cúpula de la policia catalana. Repassem breument la història.

La primera referència dels 300 anys d’història dels Mossos la trobem el 21 d’abril de 1719, a la Guerra de la Quàdruple Aliança. Les Esquadres de Paisans Armats es van desplegar arreu del territori. Durant aquests tres segles d’història són diverses les ingerències que ha patit la policia catalana. La “Revolució de la Gloriosa” - setembre de 1868 - va suposar la primera dissolució del cos. L’entrada de les tropes franquistes - l’any 1939 – la segona. Els fets del 6 d’octubre de 1934 van suposar l’empresonament del president Companys i el seu govern. Pitjor sort van tenir els màxims comandaments dels Mossos, Pérez Farràs i Frederic Escofet: pena de mort, acusats de rebel·lió i d’alta traïció. El triomf de les esquerres al 1936 els va amnistiar a tots.

L’any 1950, la Diputació de Barcelona va recuperar als Mossos. Val a dir que el president Tarradellas no en va ser un entusiasta. Fins que va irrompre a escena el Miquel Sellarès ‘Mariscal’, primer director general de Seguretat Ciutadana de la història de la policia catalana el 1980. El Mariscal va ser qui va convèncer al president Pujol de la necessitat de crear una policia moderna, com la que tenien al Quebec. Sellarès és una raresa, un home amb un sentit d’Estat extraordinari, un patriota exemplar. La Policia de la Generalitat de Catalunya, per Sellarès, també era la imatge de la recuperació de la Generalitat republicana en la defensa de la legalitat democràtica i de les institucions d’autogovern. La rúbrica a la refundació de la policia catalana en el sentit modern del terme, un pas decisiu en el procés de reconstrucció de la identitat nacional de Catalunya.

Al 1985 es creava l’Escola de Policia de Catalunya i al 2008 finalitzava el desplegament territorial arreu de Catalunya iniciat l’any 1994. Res d’això hagués estat possible sense dos noms més: Jaume Bosch i Jaume Curbet, antagònics políticament amb Sellarès però essencials i indispensables per concebre el que és avui la policia catalana. El canvi en la concepció de la cultura policial i de la seguretat no s’entendria sense cap dels tres.

El judici als Mossos és una ignomínia, és la venjança de l’Espanya profunda per la mala imatge internacional que va suposar l’acarnissament de la policia espanyola reprimint als votants de l’1-O amb un excés manifest de violència. I té per objectiu escapçar, limitar i afeblir la Policia de Catalunya.

Només em queda encoratjar a les mosses i mossos d’aquest país, els que llueixen un escut al pit carregat amb tres segles d’història al servei del país, al servei del ciutadà. Sentiu-vos orgullosos de l’uniforme que vestiu, la institució que representeu i el país al que serviu. Continueu treballant amb professionalitat, coratge i valor. Continueu actuant amb determinació i fermesa en defensa de la democràcia, la convivència i les llibertats individuals i col·lectives.

Roger Heredia

Sectorial de Seguretat i Protecció Civil

seguretat@esquerra.cat