Tenim moltes revolucions en marxa i algunes encara pendents, com la de fer una República lliure feta de persones lliures.

Ara estem començant una revolució tecnològica basada en les energies renovables sota l’amenaça de l’emergència climàtica, que va més accelerada del que desitjaríem. Uns canvis que afectaran la nostra manera de moure’ns, d’il·luminar-nos, d’escalfar-nos, de refrescar-nos i de funcionar pel que fa a l’origen de l’energia si fem bé i ràpid la transició.

L’energia que vindrà de les onades, del subsòl, del vent, del sol i de la biomassa, principalment. Passem de tenir un model perjudicial basat en els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) i nuclears a un altre basat en molins eòlics i plaques solars preferentment. Ara bé, el canvi tecnològic no significa que canviïn les regles de joc de manera automàtica. I aquesta revolució energètica ha de garantir que passi de ser d’un model centralitzat a un altre distribuït a on participi la ciutadania i el territori; d’un model basat en grans centres de producció en poques mans a un paradigma basat en el fet que el consum i la producció han de ser al mateix lloc, preferentment la casa o fàbrica de cada un.

A cada època, la seva energia. Anem cap a un camí renovable, però ens falta que el 100% Renovable sigui també 100% Democràtic, sinó haurà estat un canvi lampedusià. Es tracta de passar d’un sistema en mans d’un IBEX35 amb complicitats i portes giratòries dels Governs espanyols de torn a un altre on la gent tinguin alguna cosa a dir-hi i, sobretot, a fer-hi. On la gent i el territori passi de ser espectador a ser protagonista. Fer de la gent la principal palanca de canvi i que, si el territori ha d’aportar, que també rebi, ja que gran part del país pateix molt envelliment i despoblament, i pot veure com se li instal·len grans centrals energètiques sense tenir cap mena de compensació.

I tot això mentre desinvertim els diners públics i privats dels combustibles fòssils, recuperem les concessions hidroelèctriques de les grans energètiques, tanquem les nuclears i les centrals de carbó i gas, canviem els vehicles privats de combustió interna a una mobilitat compartida i elèctrica preferentment pública, .... i, especialment, canviem de mentalitat. No serà una revolució sinó canviem de mentalitat.

Tenim a les nostres mans (i a les nostres teulades) la possibilitat de fer un trencament amb el passat. Passar de pagar per consumir la nostra energia a cobrar per produir-la, però, sobretot, que l’energia esdevingui un dret bàsic, tant el seu consum com la seva producció, per a la gent que avui no pot fruir-ne.

Macià parlava del dret de la gent a tenir la caseta i l’hortet i ara hem d’arribar a la caseta i la placa solar. Catalunya ara és un desert renovable però pot esdevenir una República Solar. Lliure i Renovable, ara sí.

Ferran Civit

Diputat al Parlament de Catalunya