Un dels debats recurrents en política d’habitatge des de la creació de la SAREB el Novembre del 2012 derivada dels compromisos del “Memorandum Of Understanding on Financial-Sector Policy Conditionality” entre la UE i l’Estat Espanyol del Juliol del mateix any, ha estat sens dubte que més enllà de sanejar balanços d’entitats financeres no s’aprofités l’oportunitat històrica que suposava - i suposa encara- tenir un estoc immobiliari de tal magnitud en mans de la SAREB, ( habitatges acabats desocupats, habitatges en construcció, solars i sòl urbanitzable), sense que revertís a la comunitat una part del mateix, i subvenir l’emergència habitacional en forma de desnonaments causada per la bombolla creditícia i abusos de la legislació hipotecària espanyola, com va reconèixer el Tribunal de la UE en la seva sentència de 14 de març de 2013 (Cas Aziz), de la qual les entitats financeres, en són parcialment, directament responsables.

Tenint en compte el global del rescat bancari xifrat en uns 64.000 MEUR , l’exigència esdevé un imperatiu categòric.

Des de les primeres reivindicacions en aquest sentit del Síndic de Greuges del 2012 i 2013 reiterades el febrer de 2018, fins a les resolucions del Parlament de Catalunya algunes d’elles a iniciativa d’ERC com la Moció 66/X, o la recent 39/XII presentada per la diputada Eva Baró, o les resolucions derivades del debat de la pobresa del 2014 i del 2016, el cert es que el més calent es a l’aigüera: la Generalitat no ha anat més enllà de conveniar algunes cessions temporals d’ús amb la SAREB encara vigents al llarg del 2015, uns 930 habitatges en total. La moció 66/X de 5-12-2013 a proposta d’ERC deia el següent: “...la creació abans de la fi del 2014 del Fons Social d’Habitatges dotat amb habitatges procedents del parc d’immobles no ocupats de les entitats financeres i la SAREB per destinar-los a lloguer social ”.

Es per això que hem agafat el toro per les banyes ajudant a dissenyar amb el Grup Parlamentari Republicà la iniciativa política que ha de fer possible, si es vol, i si no no valen excuses, el retorn a la col·lectivitat, en aquest cas a la Generalitat de Catalunya, i en règim de propietat, d’una part dels actius de la SAREB per a poder fer polítiques públiques d’habitatge. També facilitar la despesa de la Generalitat i ens locals en política d’habitatge.

Com? Mitjançant una Proposició de Llei del Parlament de Catalunya a presentar al Congrés de Diputats, en virtut de la qual en primer lloc es modifica el règim jurídic de la SAREB per incloure al seu objecte la cessió de domini dels seus actius a l’administració, no només la seva venda al mercat, com passa ara mateix; en concret un 30% dels immobles. I en segon lloc, amb la flexibilització de la Llei d’estabilitat del 2012 per tal d’ampliar indefinidament pel que fa als ens locals la regla especial que permet destinar els superàvits pressupostaris a inversions en habitatge als efectes de facilitar l’exercici dels drets de tanteig i retracte que possibilita el Decret Llei 1/2015; i pel que fa a la Generalitat, la consideració d’inversió financerament sostenible als efectes del destí d’eventuals superàvits pressupostaris de les inversions en habitatge, cosa que ara mateix no està previst, mitjançant la modificació de la vigent llei 6/2018 de pressupostos de l’Estat del 2018.

Francesc Sutrias

President de la sectorial de Política Territorial

territori@esquerra.cat