Des d’Esquerra sempre hem tingut clar que les polítiques en matèria d’habitatge han de ser, i són, un pilar fonamental per tal de què la totalitat de la societat catalana assoleixi un dels seus drets fonamentals. Les propostes d’aquesta legislatura en matèria d’habitatge -moltes de les quals formen part del nostre programa de fa temps- estan concebudes com actuacions d’una planificació estratègica basada en la col·laboració entre institucions, i en el treball compartit entre el sector públic i el privat, per tal d’assolir tres grans objectius: incrementar el parc d’habitatge social, evitar la pèrdua d’habitatge per motius econòmics i facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles monitoritzant el mercat i actuant perquè en el possible el preu no es dispari en relació a la evolució de la renda.

En aquest sentit, és primordial recuperar el conjunt de la normativa catalana en matèria d’habitatge. El pla de govern d’aquesta legislatura conté en aquest àmbit 15 mesures encaminades a protegir i facilitar el dret d'accés i la conservació de l’habitatge, per evitar el risc d’exclusió social; i 11 mesures per tal d’ampliar el parc d’habitatge públic, potenciant el lloguer assequible. A partir d’aquí, l’aprovació del Pla Territorial Sectorial d’Habitatge en aquesta legislatura suposarà un full de ruta de país, sobre les necessitats de futur i les mesures per encarar els nostres reptes habitacionals.

Estem parlant d’actuacions a mitjà i llarg termini, però mentrestant hi ha situacions on s’ha d’intervenir sense cap demora, parlem de la regulació del preu del lloguer que pot ser regulat des de la Generalitat amb la participació dels ajuntaments.

El decret llei presentat fa un mes per la consellera Ester Capella del departament de Justícia de regulació del preu del lloguer és una mesura valenta, potent i pionera (a Catalunya i a l’Estat), en sintonia amb el que ja s’està posant en pràctica a Suïssa, Itàlia, Àustria, Alemanya, França i Portugal. Posa de manifest l’emergència d’acotar un marc legal que permeti regular el mercat per tal de contenir el preu del lloguer lliure i posar fre a una tendència que com a societat ens aboca al fracàs, i farà difícil en un futur no gaire llunyà que la totalitat de la ciutadania assoleixi l’igualat d’oportunitats i el dret a l’habitatge, i deixa en mans del capital l’alteració del teixit social de les nostres ciutats. Hem de celebrar que tot i el poc interès inicial per part del departament de Territori i Sostenibilitat, el decret fos aprovat pel Govern per tal de que es pugui posar en marxa, però lamentablement la discussió en seu parlamentària ha posat de manifest altre cop les contradiccions de les “esquerres” i han deixat al descobert la manca de compromís amb la ciutadania d’aquest país per interessos purament partidistes.

En que quedem, volem ciutats habitades per ciutadans o habitatges deshabitats en mans d’inversors? Treballar pel bé comú hauria de ser la prioritat d’aquells que s’omplen la boca amb termes com anti-capital, justícia social, socialisme i república.

Ariadna Alvarez Garreta, arquitecta

Comissió sectorial de Política Territorial

territori@esquerra.cat