Fracking: cants de sirenes petrolers
A principis d'aquesta dècada, enmig dels inacabables debats sobre les causes de la crisi econòmica, es va popularitzar un nou concepte tècnic: el fracking. Eren uns anys de preus molt alts del petroli i es començava a parlar d'un problema greu, l'anomenat pic del petroli, el màxim ritme d'extracció de petroli a nivell mundial que amenaçava amb provocar crisis econòmiques i escassetat de combustibles. Però en aquell instant semblava que des dels EUA arribava una solució tecnològica que prometia resoldre i allunyar l'espectre del pic del petroli. Una vegada més l'enginy humà s'enfrontava a un problema d'escassetat de recursos i el resolia amb èxit, els pessimistes havien de callar i es podia seguir gastant com sempre. O no ha estat així ?
El fracking no és una tecnologia especialment nova, ja que es coneix des de mitjans del segle XX. Sí que ho és la possibilitat de perforar horitzontalment pous de petroli, tecnologia que ha ajudat molt el boom del fracking. El fracking és bàsicament un procés per tal d'aprofitar jaciments de baixa qualitat que contenen petroli i gas natural. En jaciments on els hidrocarburs es troben inserits en esquistos es pot injectar aigua a gran pressió per trencar la roca i fer aflorar aquests recursos. Es tracta evidentment d'una tecnologia complicada i cara i per això no s'havia fet servir massa. Però al voltant del 2011 el petroli era tan car que semblava que per primer cop aquesta tecnologia seria rendible a gran escala.
En els debats públics sobre energia sovint pesen més els desitjos que la realitat i així en nombrosos mitjans es va començar a parlar de la REVOLUCIÓ DEL FRACKING. Era una expressió molt exagerada doncs no deixava de ser una part ínfima de l'extracció de petroli mundial però tranquilitzava consciències al garantir una gran abundància de petroli. Tertulians desitjosos de demostrar l'omnipotència de la tecnologia afirmaven que els EUA ja no haurien de mirar més cap a l'Orient Mitjà perquè passarien a ser exportadors de petroli. Això provocaria uns efectes en la geopolítica importantíssims, àrabs i russos havien d'estar preocupats. Bé ara el 2018 podem passar comptes i veure què s'ha complert de tot allò.
Sí, el fracking ha reduït les importacions nordamericanes de petroli. De fet entre 2008 i 2015 per primer cop en molts anys les importacions nordamericanes disminuïren. Però en cap moment els EUA han deixat de ser importadors de petroli i de gas natural. Per tant els EUA segueixen mirant a l'Orient Mitjà i recentment Donald Trump demanà a l'Aràbia Saudita que fes baixar el preu del cru. Pel que fa als efectes econòmics l'únic avantatge del fracking és que a curt termini ha permès baixar el preu del petroli. Però evidentment a llarg termini això ens lliga a un recurs cada vegada més escàs. I des del punt de vista empresarial el fracking és una gran bombolla especulativa alimentada gràcies als interessos tan baixos que ha fixat la Reserva Federal nordamericana. Les empreses de fracking segueixen sent incapaces de tenir beneficis i viuen d'endeutar-se i de vendre accions a inversors mal informats. Això ho han provat repetidament tant la periodista Bethany McLean com el geòleg Arthur Berman, els quals assenyalen com els costos d'extracció tendiran a augmentar al anar-se esgotant els jaciments més rics. I evidentment qualsevol pujada d'interessos podria punxar la bombolla del fracking...
Resumint podríem dir que el fracking no ha estat el canvi revolucionari que alguns esperaven. És una tecnologia cara, contaminant i que explota recursos limitats. Si alguna cosa ha estat el fracking és un símptoma del canvi d'era de la indústria petrolera, forçada cada vegada més a explotar jaciments de mala qualitat.
L'any 1972 el Club de Roma va publicar l'estudi ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT. Aquell estudi acabaria sent un punt i apart en la història de l'ecologisme i posaria de relleu els problemes d'una civilització basada en recursos no renovables. Doncs bé en aquell estudi ja s'assenyalava que al anar augmentant el cost d'extracció de matèries primeres més i més recursos s'haurien de dirigir al sector primari impedint d'aquesta manera el desenvolupament dels sectors secundari i terciari de l'economia. Amb el fracking podem dir que això s'està complint i que ha absorbit recursos que podrien haver anat a altres sectors econòmics. Però la prioritat és òbviament mantenir el subministrament de combustibles líquids.
Quan la humanitat es prendrà seriosament la transició cap a un sistema energètic 100% renovable ?
Jofre Oliveres Sala
Sectorial de Medi Ambient i Energia
Esquerra Republicana
mediambient@esquerra.cat
Per a més informació:
El fracking no és una tecnologia especialment nova, ja que es coneix des de mitjans del segle XX. Sí que ho és la possibilitat de perforar horitzontalment pous de petroli, tecnologia que ha ajudat molt el boom del fracking. El fracking és bàsicament un procés per tal d'aprofitar jaciments de baixa qualitat que contenen petroli i gas natural. En jaciments on els hidrocarburs es troben inserits en esquistos es pot injectar aigua a gran pressió per trencar la roca i fer aflorar aquests recursos. Es tracta evidentment d'una tecnologia complicada i cara i per això no s'havia fet servir massa. Però al voltant del 2011 el petroli era tan car que semblava que per primer cop aquesta tecnologia seria rendible a gran escala.
En els debats públics sobre energia sovint pesen més els desitjos que la realitat i així en nombrosos mitjans es va començar a parlar de la REVOLUCIÓ DEL FRACKING. Era una expressió molt exagerada doncs no deixava de ser una part ínfima de l'extracció de petroli mundial però tranquilitzava consciències al garantir una gran abundància de petroli. Tertulians desitjosos de demostrar l'omnipotència de la tecnologia afirmaven que els EUA ja no haurien de mirar més cap a l'Orient Mitjà perquè passarien a ser exportadors de petroli. Això provocaria uns efectes en la geopolítica importantíssims, àrabs i russos havien d'estar preocupats. Bé ara el 2018 podem passar comptes i veure què s'ha complert de tot allò.
Sí, el fracking ha reduït les importacions nordamericanes de petroli. De fet entre 2008 i 2015 per primer cop en molts anys les importacions nordamericanes disminuïren. Però en cap moment els EUA han deixat de ser importadors de petroli i de gas natural. Per tant els EUA segueixen mirant a l'Orient Mitjà i recentment Donald Trump demanà a l'Aràbia Saudita que fes baixar el preu del cru. Pel que fa als efectes econòmics l'únic avantatge del fracking és que a curt termini ha permès baixar el preu del petroli. Però evidentment a llarg termini això ens lliga a un recurs cada vegada més escàs. I des del punt de vista empresarial el fracking és una gran bombolla especulativa alimentada gràcies als interessos tan baixos que ha fixat la Reserva Federal nordamericana. Les empreses de fracking segueixen sent incapaces de tenir beneficis i viuen d'endeutar-se i de vendre accions a inversors mal informats. Això ho han provat repetidament tant la periodista Bethany McLean com el geòleg Arthur Berman, els quals assenyalen com els costos d'extracció tendiran a augmentar al anar-se esgotant els jaciments més rics. I evidentment qualsevol pujada d'interessos podria punxar la bombolla del fracking...
Resumint podríem dir que el fracking no ha estat el canvi revolucionari que alguns esperaven. És una tecnologia cara, contaminant i que explota recursos limitats. Si alguna cosa ha estat el fracking és un símptoma del canvi d'era de la indústria petrolera, forçada cada vegada més a explotar jaciments de mala qualitat.
L'any 1972 el Club de Roma va publicar l'estudi ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT. Aquell estudi acabaria sent un punt i apart en la història de l'ecologisme i posaria de relleu els problemes d'una civilització basada en recursos no renovables. Doncs bé en aquell estudi ja s'assenyalava que al anar augmentant el cost d'extracció de matèries primeres més i més recursos s'haurien de dirigir al sector primari impedint d'aquesta manera el desenvolupament dels sectors secundari i terciari de l'economia. Amb el fracking podem dir que això s'està complint i que ha absorbit recursos que podrien haver anat a altres sectors econòmics. Però la prioritat és òbviament mantenir el subministrament de combustibles líquids.
Quan la humanitat es prendrà seriosament la transició cap a un sistema energètic 100% renovable ?
Jofre Oliveres Sala
Sectorial de Medi Ambient i Energia
Esquerra Republicana
mediambient@esquerra.cat
Per a més informació:
- https://crashoil.blogspot.com/
- https://www.artberman.com/
- McLean Bethany, SAUDI AMERICA, Columbia Global Reports, 2018.
- Aleklett Kjell, PEEKING AT PEAK OIL, Springer, 2012.