Emergències nuclears, estat de la qüestió
D’ençà de l’accident nuclear a Fukushima l’any 2011, es va modificar la normativa europea pel que fa a emergències externes a les centrals. El govern de l’Estat no ha fet l’adaptació a les noves normatives europees i manté la titularitat de les emergències nuclears sota la directriu PLABEN (Plan Basico de Emergencia Nuclear). A Catalunya la concreció del PABEN és el PENTA (Pla d’emergència nuclear exterior a les centrals nuclears de Tarragona).
En cas d'activació del PENTA es constitueix el Centre de Coordinació Operativa (CECOP) a la Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, el director o directora del pla és el delegat o la delegada del govern a Catalunya o el sotsdelegat o sostsdelegada a Tarragona.
La Generalitat gestiona totes les emergències tret de les Nuclears i ho fa a través del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya).
Catalunya concentra tres reactors nuclears en funcionament, dos de la central nuclear d’Ascó i un de la central nuclear de Vandellós, tots a la demarcació de Tarragona. A tot l’estat hi ha 7 reactors nuclears en explotació. Cal afegir a més un quart reactor, ubicat a la central nuclear de Vandellòs i actualment en parada definitiva per motiu d’un incendi l’any 1989.
A més de concentrar gran part dels reactors nuclears de l’Estat, la seva ubicació a Catalunya té la singularitat de que les zones d’afectació inclouen un volum de població molt superior al de la resta de casos de l’Estat. Fet rellevant en el cas de la central de Vandellòs amb una població afectada de 20.000 habitants als que cal afegir el turisme i segona residència a l’estiu que sumen més de 110.000 persones.
Pel que fa a l’aplicació del PENTA cal considerar alguns aspectes:
Evacuació de la població en cas d’accident
Es preveu l’evacuació de la població dintre d’un cercle de radi màxim 5 km. En vistes de les distàncies d’evacuació donades en l’emergència nuclear del Japó (20 km) sembla una distància molt petita.
La gent evacuada es portarà a centres d’evacuació a Lleida, Reus, Tarragona i Tortosa, els quals difícilment podran acollir tota la gent evacuada, i es desconeix l’estat dels edificis previstos per aquestes funcions si es que n’hi han.
Transportar i abastir aquesta població és una de les funcions donades pel PENTA a organismes de la Generalitat de Catalunya (grup de suport logístic), sense que això comporti cap contrapartida econòmica.
Si l’accident es produeix durant l’estiu no es contempla en absolut el retorn ordenat de la població turista als seus llocs d’origen.
Confinament de la població
Es preveu el confinament de la població entre els 5 i els 10 km. De nou, en vistes de les distàncies de confinament donades en l’emergència nuclear del Japó (entre 20 i 30 km) sembla una distància molt petita.
Profilaxi radiològica
Ara per ara el PENTA contempla distribuir el iode estable en el moment de l’emergència. Tenint en compte la gran població afectada al voltant de les centrals nuclears catalanes, sembla difícil que aquesta distribució es pugui fer de manera ordenada i a temps en el moment de l’emergència i també existeixen dubtes que se’n disposi per a tothom.
Descontaminació de persones
El PENTA preveu cinc estacions de classificació i descontaminació on es portarà la gent possiblement contaminada per tal que es descontaminin. Aquestes estacions són zones esportives amb dutxes.
El material necessari per a la descontaminació (sabó, tovalloles, roba per canviar-se...) l’hauran d’aportar el grup de suport logístic i el grup sanitari (Generalitat de Catalunya) i el grup radiològic (el Consell de Seguretat Nuclear aporta els experts en protecció radiològica i els aparells de mesura).
Actualment només es disposa d’una estació de descontaminació portàtil del SEM.
Aquestes estacions només permeten eliminar la contaminació externa (cabell, pell). En cas de contaminació interna cal internament hospitalari. A l’Estat espanyol només existeix actualment un hospital, a Madrid, acreditat per descontaminar persones contaminades internament.
Control d’aliments i aigua
El PENTA preveu, en principi, un control de contaminació d’aliments i aigua en una zona de 30 km al voltant de la central nuclear accidentada. De nou, aquesta distància és més petita que les distàncies on s’ha detectat contaminació en aliments i aigua en l’emergència nuclear del Japó.
Implantació i simulacres.
No es fan simulacres ni implantació amb els municipis, probablement perquè els problemes indicats anteriorment sortirien a la llum i s’evidenciarien altres. El mateix PENTA diu que cal fer simulacres “reals” cada tres anys, el darrer es va fer l’any 1989.
El CECOP s’ubica a la Subdelegació del Govern a Tarragona i d’acord al PENTA ha de disposar de tots els mitjans informàtics i de comunicacions amb redundància, tenir sistema d’alimentació d’energia elèctrica alternatiu i autònom i capacitat pel registre i gravació de les comunicacions. Al CECOP s’han d’incorporar representants dels diferents grups i per tant de Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, SEM i Protecció Civil. Actualment el CECOP no disposa de totes les eines que el PENTA preveu i està limitat tant en espai com en funcionalitat. Per contra, a l’edifici 112 de Reus està disponible una sala CECAT preparada per fer aquesta funció, operativa 24 hores 365 dies de l’any i que pot acollir el CECOP i la direcció del pla PENTA. Aquesta acció milloraria la gestió d’una possible emergència nuclear, ja que hi ha més eines disponibles i a més apropa la direcció del pla als operatius (les sales regionals ja estan presents al mateix espai). A més, escenifica un ús dels màxims recursos públics disponibles en el moment de l’emergència, que d’altra banda quedarien infrautilitzats amb la incomprensió per part dels ciutadans. Finalment, estratègicament aquesta acció aproparia la direcció del PENTA a un àmbit de la Generalitat de Catalunya i per tant incrementaria la nostra capacitat de control, sense suposar-nos ni més responsabilitat ni cap despesa addicional.
Montse Font Fabra
Enginyera tècnica industrial, Psicòloga social i especialista en emergències.
En cas d'activació del PENTA es constitueix el Centre de Coordinació Operativa (CECOP) a la Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, el director o directora del pla és el delegat o la delegada del govern a Catalunya o el sotsdelegat o sostsdelegada a Tarragona.
La Generalitat gestiona totes les emergències tret de les Nuclears i ho fa a través del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya).
Catalunya concentra tres reactors nuclears en funcionament, dos de la central nuclear d’Ascó i un de la central nuclear de Vandellós, tots a la demarcació de Tarragona. A tot l’estat hi ha 7 reactors nuclears en explotació. Cal afegir a més un quart reactor, ubicat a la central nuclear de Vandellòs i actualment en parada definitiva per motiu d’un incendi l’any 1989.
A més de concentrar gran part dels reactors nuclears de l’Estat, la seva ubicació a Catalunya té la singularitat de que les zones d’afectació inclouen un volum de població molt superior al de la resta de casos de l’Estat. Fet rellevant en el cas de la central de Vandellòs amb una població afectada de 20.000 habitants als que cal afegir el turisme i segona residència a l’estiu que sumen més de 110.000 persones.
Pel que fa a l’aplicació del PENTA cal considerar alguns aspectes:
Evacuació de la població en cas d’accident
Es preveu l’evacuació de la població dintre d’un cercle de radi màxim 5 km. En vistes de les distàncies d’evacuació donades en l’emergència nuclear del Japó (20 km) sembla una distància molt petita.
La gent evacuada es portarà a centres d’evacuació a Lleida, Reus, Tarragona i Tortosa, els quals difícilment podran acollir tota la gent evacuada, i es desconeix l’estat dels edificis previstos per aquestes funcions si es que n’hi han.
Transportar i abastir aquesta població és una de les funcions donades pel PENTA a organismes de la Generalitat de Catalunya (grup de suport logístic), sense que això comporti cap contrapartida econòmica.
Si l’accident es produeix durant l’estiu no es contempla en absolut el retorn ordenat de la població turista als seus llocs d’origen.
Confinament de la població
Es preveu el confinament de la població entre els 5 i els 10 km. De nou, en vistes de les distàncies de confinament donades en l’emergència nuclear del Japó (entre 20 i 30 km) sembla una distància molt petita.
Profilaxi radiològica
Ara per ara el PENTA contempla distribuir el iode estable en el moment de l’emergència. Tenint en compte la gran població afectada al voltant de les centrals nuclears catalanes, sembla difícil que aquesta distribució es pugui fer de manera ordenada i a temps en el moment de l’emergència i també existeixen dubtes que se’n disposi per a tothom.
Descontaminació de persones
El PENTA preveu cinc estacions de classificació i descontaminació on es portarà la gent possiblement contaminada per tal que es descontaminin. Aquestes estacions són zones esportives amb dutxes.
El material necessari per a la descontaminació (sabó, tovalloles, roba per canviar-se...) l’hauran d’aportar el grup de suport logístic i el grup sanitari (Generalitat de Catalunya) i el grup radiològic (el Consell de Seguretat Nuclear aporta els experts en protecció radiològica i els aparells de mesura).
Actualment només es disposa d’una estació de descontaminació portàtil del SEM.
Aquestes estacions només permeten eliminar la contaminació externa (cabell, pell). En cas de contaminació interna cal internament hospitalari. A l’Estat espanyol només existeix actualment un hospital, a Madrid, acreditat per descontaminar persones contaminades internament.
Control d’aliments i aigua
El PENTA preveu, en principi, un control de contaminació d’aliments i aigua en una zona de 30 km al voltant de la central nuclear accidentada. De nou, aquesta distància és més petita que les distàncies on s’ha detectat contaminació en aliments i aigua en l’emergència nuclear del Japó.
Implantació i simulacres.
No es fan simulacres ni implantació amb els municipis, probablement perquè els problemes indicats anteriorment sortirien a la llum i s’evidenciarien altres. El mateix PENTA diu que cal fer simulacres “reals” cada tres anys, el darrer es va fer l’any 1989.
El CECOP s’ubica a la Subdelegació del Govern a Tarragona i d’acord al PENTA ha de disposar de tots els mitjans informàtics i de comunicacions amb redundància, tenir sistema d’alimentació d’energia elèctrica alternatiu i autònom i capacitat pel registre i gravació de les comunicacions. Al CECOP s’han d’incorporar representants dels diferents grups i per tant de Bombers de la Generalitat, Mossos d’Esquadra, SEM i Protecció Civil. Actualment el CECOP no disposa de totes les eines que el PENTA preveu i està limitat tant en espai com en funcionalitat. Per contra, a l’edifici 112 de Reus està disponible una sala CECAT preparada per fer aquesta funció, operativa 24 hores 365 dies de l’any i que pot acollir el CECOP i la direcció del pla PENTA. Aquesta acció milloraria la gestió d’una possible emergència nuclear, ja que hi ha més eines disponibles i a més apropa la direcció del pla als operatius (les sales regionals ja estan presents al mateix espai). A més, escenifica un ús dels màxims recursos públics disponibles en el moment de l’emergència, que d’altra banda quedarien infrautilitzats amb la incomprensió per part dels ciutadans. Finalment, estratègicament aquesta acció aproparia la direcció del PENTA a un àmbit de la Generalitat de Catalunya i per tant incrementaria la nostra capacitat de control, sense suposar-nos ni més responsabilitat ni cap despesa addicional.
Montse Font Fabra
Enginyera tècnica industrial, Psicòloga social i especialista en emergències.