Les infraestructures de l'energia a l'inici de la XII legislatura
Una de les moltes lleis que es van aprovar la legislatura passada al Parlament és la del Canvi Climàtic. És un document amb una aproximació holística al problema i que habilita eines per tal que la nostra societat pugui actuar de forma efectiva per aconseguir reduir: les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i la vulnerabilitat als impactes del canvi climàtic, afavorint la transició cap a una economia neutra en emissions de gasos amb efecte d'hivernacle. Per fer-ho, la llei regula (1) les mesures encaminades a la mitigació i l'adaptació al canvi climàtic, (2) la definició del model de governança de l'Administració pública amb relació al canvi climàtic i (3) l'establiment d'impostos com a instrument per a actuar contra el canvi climàtic.
El primer dels objectius específics que planteja la llei és contribuir a la transició cap a una societat en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l'objectiu d'aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050. Per ara, difícilment es complirà el 20% de renovables previst per l’any 2020, però serà un repte majúscul que el mix energètic en tingui el 35% el 2030 i el 95% el 2050.
Però la llei no diu com fer-ho, ni les infraestructures que es necessiten per aconseguir-ho. Perquè no se sap. Algunes de les coses que els experts han apuntat són: (1) necessitat de renovació de les xarxes de distribució elèctrica per suportar l’electrificació de la mobilitat; (2) generació d’energia renovable, de molta energia renovable, ja que caldrà produir l’energia per als usos actuals de l’electricitat més l’energia de la mobilitat i de la calefacció. Ens caldrà molta energia solar i molta energia eòlica que són, afortunadament, bastant complementàries. En general, quan fa vent, a l’hivern, tenim poc sol mentre que quan fa molt sol, a l’estiu, tenim poc vent. Per ara, l’energia eòlica és la més econòmica d’aquestes dues si es posen els molins allí on hi ha el recurs eòlic. Per contra, l’energia solar és de proximitat i distribuïda.
Cal començar a elaborar plans per a la transició energètica. Per fer-ho, cal una Agència Interdepartamental per a la Transició Energètica que estudiï, organitzi, valori, prioritzi i posi al calendari el detall de les accions que hem d’emprendre, amb urgència.
Climent Molins
Enginyer de camins
Vocal d’Infraestructures de la sectorial de Política Territorial
Esquerra Republicana
El primer dels objectius específics que planteja la llei és contribuir a la transició cap a una societat en què el consum de combustibles fòssils tendeixi a ésser nul, amb un sistema energètic descentralitzat i amb energies cent per cent renovables, fonamentalment de proximitat, amb l'objectiu d'aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050. Per ara, difícilment es complirà el 20% de renovables previst per l’any 2020, però serà un repte majúscul que el mix energètic en tingui el 35% el 2030 i el 95% el 2050.
Però la llei no diu com fer-ho, ni les infraestructures que es necessiten per aconseguir-ho. Perquè no se sap. Algunes de les coses que els experts han apuntat són: (1) necessitat de renovació de les xarxes de distribució elèctrica per suportar l’electrificació de la mobilitat; (2) generació d’energia renovable, de molta energia renovable, ja que caldrà produir l’energia per als usos actuals de l’electricitat més l’energia de la mobilitat i de la calefacció. Ens caldrà molta energia solar i molta energia eòlica que són, afortunadament, bastant complementàries. En general, quan fa vent, a l’hivern, tenim poc sol mentre que quan fa molt sol, a l’estiu, tenim poc vent. Per ara, l’energia eòlica és la més econòmica d’aquestes dues si es posen els molins allí on hi ha el recurs eòlic. Per contra, l’energia solar és de proximitat i distribuïda.
Cal començar a elaborar plans per a la transició energètica. Per fer-ho, cal una Agència Interdepartamental per a la Transició Energètica que estudiï, organitzi, valori, prioritzi i posi al calendari el detall de les accions que hem d’emprendre, amb urgència.
Climent Molins
Enginyer de camins
Vocal d’Infraestructures de la sectorial de Política Territorial
Esquerra Republicana