Contra la corrupció, llum a la foscor
La corrupció viu en la foscor, per sobreviure necessita opacitat. Per això no és casual que la principal organització internacional contra la corrupció es digui Transperency International i posi el focus en la transparència.
I també per aquest motiu un dels punts claus en el programa electoral per a l’Administració Pública d’ERC era la transparència, que es concretava en les propostes següents:
Vetllar per la transparència en la gestió pública i garantir l’accés a les dades.
Aprofundir en la transparència i els criteris d’igualtat en els processos de contractació de béns i serveis.
Semblen mesures senzilles, però quan s’apliquen s’estavellen sovint amb una cultura política i administrativa que es fonamenta en l’opacitat. En efecte, malauradament, per alguns la política o la gestió pública és sobretot la gestió dels recursos des de l’opacitat i l’administració del poder que això atorga i, és clar, es resisteixen a l’aplicació de mesures de transparència. És en aquest context on corruptors o corruptes poden aparèixer i trobar un hàbitat confortable.
Per tot plegat, per a impulsar la transparència, segur que seria útil l’aprovació d’un Llei de la transparència, però allò que de debò és clau és una voluntat política inequívoca del Govern d’introduir el canvi en l’organització, de passar d’un model opac a un altre fonamentat en la publicitat i en l’intercanvi de les dades i de les informacions, un model 2.0.
Un mesura aparentment senzilla des del punt de vista de la gestió per provocar un canvi de cultura seria crear un portal de la transparència en el Gencat, on, per exemple, caldria publicitar-hi:
Tots els estudis i assessoraments: aquesta mesura tindria un efecte indirecte de millora en la gestió ja que permetria que tothom es pogués beneficiar del coneixement adquirit i, a més, evitaria duplicitats.
Tots els contractes, inclosos els menors que no es publiquen al DOGC, agrupats per NIF de l’empresa adjudicatària.
Totes les modificacions contractuals, amb l’import i el motiu.
Tots els acords de Govern, íntegres i sense excepcions.
Tots els informes que justifiquen l’excepcionalitat de la concurrència en l’atorgament de subvencions.
En paral·lel es podria crear un portal intern de la transparència on tots els empleats públics, amb garantia d’anonimat, puguin informar de qualsevol irregularitat.
Només són algunes idees, totes relativament fàcils d’aplicar, però que impliquen un canvi de cultura radical en l’administració pública. Totes posen el focus al mateix lloc, il·luminen aquells racons, aquelles zones opaques on és més fàcil que aparegui la corrupció. Totes farien incrementar l’índex de transparència que Transperency Internacional atorga a Catalunya, un 78,8, molt lluny, per exemple, del 97,5 del País Basc (http://www.transparencia.org.es).
A més, però, l’increment de la informació i del coneixement no seria només una mesura útil contra la corrupció, sinó que implicaria la desconcentració del poder i la responsabilització dels actors en la presa de decisions, és una mesura republicana i de millora de la gestió.
Així doncs, posem llum a la foscor.
Jordi Foz
Coordinador del grup d'Administració Pública
Comissió sectorial de Justícia i Administració Pública
I també per aquest motiu un dels punts claus en el programa electoral per a l’Administració Pública d’ERC era la transparència, que es concretava en les propostes següents:
Vetllar per la transparència en la gestió pública i garantir l’accés a les dades.
Aprofundir en la transparència i els criteris d’igualtat en els processos de contractació de béns i serveis.
Semblen mesures senzilles, però quan s’apliquen s’estavellen sovint amb una cultura política i administrativa que es fonamenta en l’opacitat. En efecte, malauradament, per alguns la política o la gestió pública és sobretot la gestió dels recursos des de l’opacitat i l’administració del poder que això atorga i, és clar, es resisteixen a l’aplicació de mesures de transparència. És en aquest context on corruptors o corruptes poden aparèixer i trobar un hàbitat confortable.
Per tot plegat, per a impulsar la transparència, segur que seria útil l’aprovació d’un Llei de la transparència, però allò que de debò és clau és una voluntat política inequívoca del Govern d’introduir el canvi en l’organització, de passar d’un model opac a un altre fonamentat en la publicitat i en l’intercanvi de les dades i de les informacions, un model 2.0.
Un mesura aparentment senzilla des del punt de vista de la gestió per provocar un canvi de cultura seria crear un portal de la transparència en el Gencat, on, per exemple, caldria publicitar-hi:
Tots els estudis i assessoraments: aquesta mesura tindria un efecte indirecte de millora en la gestió ja que permetria que tothom es pogués beneficiar del coneixement adquirit i, a més, evitaria duplicitats.
Tots els contractes, inclosos els menors que no es publiquen al DOGC, agrupats per NIF de l’empresa adjudicatària.
Totes les modificacions contractuals, amb l’import i el motiu.
Tots els acords de Govern, íntegres i sense excepcions.
Tots els informes que justifiquen l’excepcionalitat de la concurrència en l’atorgament de subvencions.
En paral·lel es podria crear un portal intern de la transparència on tots els empleats públics, amb garantia d’anonimat, puguin informar de qualsevol irregularitat.
Només són algunes idees, totes relativament fàcils d’aplicar, però que impliquen un canvi de cultura radical en l’administració pública. Totes posen el focus al mateix lloc, il·luminen aquells racons, aquelles zones opaques on és més fàcil que aparegui la corrupció. Totes farien incrementar l’índex de transparència que Transperency Internacional atorga a Catalunya, un 78,8, molt lluny, per exemple, del 97,5 del País Basc (http://www.transparencia.org.es).
A més, però, l’increment de la informació i del coneixement no seria només una mesura útil contra la corrupció, sinó que implicaria la desconcentració del poder i la responsabilització dels actors en la presa de decisions, és una mesura republicana i de millora de la gestió.
Així doncs, posem llum a la foscor.
Jordi Foz
Coordinador del grup d'Administració Pública
Comissió sectorial de Justícia i Administració Pública