Comencem a virar per recuperar les condicions laborals dels treballadors públics
La creació d’un nou Estat ha de permetre recuperar les condicions laborals dels treballadors públics malmeses injustament aquest darrers anys. La creació de la República Catalana ha de ser una palanca de canvi per impulsar la reforma de l’Administració pública per a millorar la qualitat i l’eficiència dels serveis públics.
Mentrestant, però, l’ofec premeditat que l’Estat perpetra sobre les finances de la Generalitat de Catalunya en un context de crisi econòmica està malmetent els serveis públics i les condicions laborals dels treballadors públics. Però el rumb de les polítiques de funció pública d’aquests darrers anys no es pot explicar només per l’ofec de l’Estat i la crisi. Durant la darrera legislatura, moltes declaracions i actuacions deixaven entreveure un biaix ideològic. El discurs dretà i fal·laç de determinats actors (de la CEOE i Fomento, per exemple) contra els serveis públics, l’administració i els treballadors públic havia calat, malauradament, en alguns sectors.
ERC s’ha proposat aconseguir que el Govern viri en la seva política. Amb l’acord adoptat el dijous 14 de març de 2013, intenta trencar amb la inèrcia existent. L’ofec econòmic que estem patint com a país i com a ciutadans per part de l’Estat obliga a adoptar determinades mesures, però aquestes només es poden arribar a entendre amb un sèrie de condicions:
- Transitorietat i retorn: el compromís de retorn quan les condicions econòmiques i de llibertat nacional ho permetin.
- Supressió de qualsevol despesa supèrflua (dietes en els òrgans col·legiats, sous excessius de càrrecs directius en alguns empreses públiques, etc.).
- Distribuir equitativament els sacrificis, introduint la progressivitat i topalls mínims, de manera que els empleats públics de rendes més baixes no vegin minvar les conseqüències negatives dels ajustos.
- Incrementar les mesures de flexibilització, de conciliació amb la vida familiar i de millora de les condicions de treball.
L’acord marc assolit encara té algunes imprecisions i no incorpora tots les nostres demandes, però suposa un punt d’inflexió, un canvi de rumb cap a una política respectuosa amb els serveis públics i amb els treballadors públics.
Ara cal que ens arremanguem tots perquè en el desenvolupament de l’Acord assolim plenament els nostres objectius.
Sense oblidar que la construcció del nou Estat, de la República Catalana, i la superació de l'espoli al qual estem sotmesos, són elements indefugibles per poder recuperar plenament les condicions laborals dels treballadors públics malmeses injustament aquest darrers anys.
Jordi Foz
Coordinador del Grup d'Administració Pública
Comissió sectorial de Justícia i Administració Pública
Mentrestant, però, l’ofec premeditat que l’Estat perpetra sobre les finances de la Generalitat de Catalunya en un context de crisi econòmica està malmetent els serveis públics i les condicions laborals dels treballadors públics. Però el rumb de les polítiques de funció pública d’aquests darrers anys no es pot explicar només per l’ofec de l’Estat i la crisi. Durant la darrera legislatura, moltes declaracions i actuacions deixaven entreveure un biaix ideològic. El discurs dretà i fal·laç de determinats actors (de la CEOE i Fomento, per exemple) contra els serveis públics, l’administració i els treballadors públic havia calat, malauradament, en alguns sectors.
ERC s’ha proposat aconseguir que el Govern viri en la seva política. Amb l’acord adoptat el dijous 14 de març de 2013, intenta trencar amb la inèrcia existent. L’ofec econòmic que estem patint com a país i com a ciutadans per part de l’Estat obliga a adoptar determinades mesures, però aquestes només es poden arribar a entendre amb un sèrie de condicions:
- Transitorietat i retorn: el compromís de retorn quan les condicions econòmiques i de llibertat nacional ho permetin.
- Supressió de qualsevol despesa supèrflua (dietes en els òrgans col·legiats, sous excessius de càrrecs directius en alguns empreses públiques, etc.).
- Distribuir equitativament els sacrificis, introduint la progressivitat i topalls mínims, de manera que els empleats públics de rendes més baixes no vegin minvar les conseqüències negatives dels ajustos.
- Incrementar les mesures de flexibilització, de conciliació amb la vida familiar i de millora de les condicions de treball.
L’acord marc assolit encara té algunes imprecisions i no incorpora tots les nostres demandes, però suposa un punt d’inflexió, un canvi de rumb cap a una política respectuosa amb els serveis públics i amb els treballadors públics.
Ara cal que ens arremanguem tots perquè en el desenvolupament de l’Acord assolim plenament els nostres objectius.
Sense oblidar que la construcció del nou Estat, de la República Catalana, i la superació de l'espoli al qual estem sotmesos, són elements indefugibles per poder recuperar plenament les condicions laborals dels treballadors públics malmeses injustament aquest darrers anys.
Jordi Foz
Coordinador del Grup d'Administració Pública
Comissió sectorial de Justícia i Administració Pública