Avui, parlar de gestionar talent a l’Administració Pública (AP) és gairebé una ocurrència. El talent del seu capital humà, el seu tresor més preuat, allò que hauria de posar-se al servei de l’interès públic i ser potenciat per part de qui en té l’obligació d’administrar-lo, resulta que es veu sotmès a d'altres arguments, principalment de caire polític i lligams d’origen divers que poc, o res, tenen a veure amb el talent. La No gestió del talent és un mal endèmic que ha contribuït de manera decisiva a la crisi actual de l’AP, tal com si s'hagués començat la casa per la teulada, perquè s'han prioritzat altres valors a l’hora de decidir qui ha de gestionar les polítiques públiques; i ara, que l'AP se n’ha adonat, vol accelerar a cop de normativa unes garanties que, mentre siguin pensades des del mateix arquetip que no s’ha recordat del talent, no tenen l’èxit assegurat.

Gestionar el talent no vol dir tenir un arxiu amb el currículum formatiu del funcionariat. Vol dir això i, tant com això, saber des de l’organització què li agrada i què no li agrada, en què és hàbil i en què no, considerar la singularitat de les seves emocions, i tot això posar-ho en valor. Posar-ho en valor vol dir donar-hi un “preu” a través de l’assignació d’un lloc de treball per sobre d’altres criteris de “lliure designació”. Quan l’AP pretén encaixar el talent en un lloc inadequat, pateix; pateix el talent, se’n ressent l’organització i ho acaba suportant la societat tal com ho estem vivint de present.

De la mateixa manera que el sol no es pot amagar rere una taula, el talent irradia sabers insospitats, sobre tot per part de qui l'ignora, no el sap, o no el vol gestionar. Posem-nos-hi, i tothom hi guanyarem."


Esther Batalla
Membre del grup d'Administracions Públiques
Comissió sectorial d'AAPP i Justícia
aappijusticia@esquerra.org