Reptes del model republicà de seguretat
El contrari d’inseguretat no és seguretat sinó convivència.
El contrari d’inseguretat no és seguretat sinó convivència
La primera línia de les polítiques públiques sempre és l’àmbit local, és allà on s’expressen les noves fórmules d’interacció social i on prenen forma les polítiques públiques. Durant molt de temps les polítiques públiques s’han dissenyat d’esquenes a la gent, des d’un convenciment elitista que la tecnificació era la peça clau en aquest procés de construcció. Lluny d’això la concepció republicana afronta aquests processos de construcció del coneixement i d’implementació de les polítiques públiques d’una forma bidireccional superant els models tradicionals. La nostra estratègia de treball sectorial es revisa i s'adapta als nous marcs conceptuals plantejats des del món acadèmic però sobretot a les demandes sorgides al nostre voltant. Dit d’una altra manera: treballem per que les polítiques públiques avancin en la direcció que la societat ho fa; i precisament per que les ciutadanes i ciutadans reclamen un nou paradigma de relació amb les administracions que cal explorar noves formes de fer política, i de gestionar l’ens públic, en les que la pedra de toc sigui la transició del ciutadà espectador al ciutadà actor.
Volem evolucionar de les polítiques de col·laboració i participació cap un nou concepte més ampli: la coproducció; on les institucions, la societat civil i el sector privat treballin, en pla d’igualtat, amb lleialtat mútua, eficàcia i eficiència, per la consecució d’uns estàndards de satisfacció de la ciutadania superiors als actuals.
Aplicat a la seguretat, la superació del model clàssic parteix de la següent afirmació: l’eradicació de la desigualtat i la pobresa són elements clau de les polítiques de seguretat, i dit així la despesa social passa a tenir consideració d’inversió en seguretat col·lectiva.
Ara que albirem les eleccions municipals del 2019 cal revisar la nostra proposta, i sota el filtre de valors republicans com la igualtat, la llibertat, la justícia, i el respecte, determinar nous paradigmes en la planificació i la implementació de les polítiques de seguretat pública. Creiem que l’enfocament de la cultura de seguretat ha de centrar-se en la prevenció i l’autoprotecció, ha de confiar en el potencial de l’educació i la formació, ha d’optar per la mediació com a instrument bàsic en la resolució de conflictes, i per sobre de tot ha d’avançar amb fermesa cap a millors polítiques proactives que redueixin al mínim les reactives. Fer-ho evoca la visió de l’ens públic com a veritable eina en mans de la societat, transformant-lo, literalment, en un servei públic genuïnament republicà.
Ramon Codina
Sectorial de Seguretat i Protecció Civil
Esquerra Republicana
seguretat@esquerra.cat
La primera línia de les polítiques públiques sempre és l’àmbit local, és allà on s’expressen les noves fórmules d’interacció social i on prenen forma les polítiques públiques. Durant molt de temps les polítiques públiques s’han dissenyat d’esquenes a la gent, des d’un convenciment elitista que la tecnificació era la peça clau en aquest procés de construcció. Lluny d’això la concepció republicana afronta aquests processos de construcció del coneixement i d’implementació de les polítiques públiques d’una forma bidireccional superant els models tradicionals. La nostra estratègia de treball sectorial es revisa i s'adapta als nous marcs conceptuals plantejats des del món acadèmic però sobretot a les demandes sorgides al nostre voltant. Dit d’una altra manera: treballem per que les polítiques públiques avancin en la direcció que la societat ho fa; i precisament per que les ciutadanes i ciutadans reclamen un nou paradigma de relació amb les administracions que cal explorar noves formes de fer política, i de gestionar l’ens públic, en les que la pedra de toc sigui la transició del ciutadà espectador al ciutadà actor.
Volem evolucionar de les polítiques de col·laboració i participació cap un nou concepte més ampli: la coproducció; on les institucions, la societat civil i el sector privat treballin, en pla d’igualtat, amb lleialtat mútua, eficàcia i eficiència, per la consecució d’uns estàndards de satisfacció de la ciutadania superiors als actuals.
Aplicat a la seguretat, la superació del model clàssic parteix de la següent afirmació: l’eradicació de la desigualtat i la pobresa són elements clau de les polítiques de seguretat, i dit així la despesa social passa a tenir consideració d’inversió en seguretat col·lectiva.
Ara que albirem les eleccions municipals del 2019 cal revisar la nostra proposta, i sota el filtre de valors republicans com la igualtat, la llibertat, la justícia, i el respecte, determinar nous paradigmes en la planificació i la implementació de les polítiques de seguretat pública. Creiem que l’enfocament de la cultura de seguretat ha de centrar-se en la prevenció i l’autoprotecció, ha de confiar en el potencial de l’educació i la formació, ha d’optar per la mediació com a instrument bàsic en la resolució de conflictes, i per sobre de tot ha d’avançar amb fermesa cap a millors polítiques proactives que redueixin al mínim les reactives. Fer-ho evoca la visió de l’ens públic com a veritable eina en mans de la societat, transformant-lo, literalment, en un servei públic genuïnament republicà.
Ramon Codina
Sectorial de Seguretat i Protecció Civil
Esquerra Republicana
seguretat@esquerra.cat