Malgrat els moments polítics que estem vivint i el moment crític que viu la nostra democràcia, el nostre esperit català ens demana de continuar, de tirar endavant i de seguir treballant. Així som i aquest és el nostre tarannà.

I això també succeeix en el mon de l’urbanisme: Malgrat els entrebancs del 155 a la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, dels quals no faré esmena, la resta de les Comissions Territorials es segueixen reunint, treballant i aprovant projectes per tal que l’urbanisme d’aquest país continuï el camí més adequat i coherent possible.

I aquí és on em vull aturar a fer una reflexió, ja que com a membre d’una de les comissions territorials m’hi sento implicada: malgrat seguim treballant per crear un urbanisme coherent, malgrat seguim treballant per a l’aprovació de projectes que entenem son bons per al territori, encara ens arriben temes de la pitjor època de l’especulació. I penses: com pot ser?

Mentre estem treballant per a una nova llei de territori on la viabilitat econòmica i les necessitats socials de cada punt del país siguin les que més escaients, veus com un projecte que no te cap interès social i que l’únic interès és l’enriquiment d’uns pocs privats arriba com si res a una taula d’una comissió territorial i se’t demana el seu vist i plau...vols dir?

I aquí és on em pregunto si realment no ha canviat res en aquests més de 10 anys de crisi, si realment fem veure que anem tirant, fem veure que anem fent, però el que realment estem fent és seguim fent...com abans. No crec que sigui el camí més indicat i menys per a fer país. Espero equivocar-me i no sigui així...


Elena Rodriguez
Geògrafa. Vocal de Planificació Territorial
Sectorial Política Territorial
Esquerra Republicana
territori@esquerra.cat