Renovació urbana: la única opció, l'únic camí
Abans que res, i amb un concepte tant obert com el de la renovació, es necessari acotar la seva definició, si més no, d’on bé i que vol abastar.
Rehabilitar ha estat el concepte emprat quan es parlava d’actuar sobre els edificis, però aquest concepte ha quedat curt:
1.-Rehabilitar si ens remetem a la definició extensa del diccionari, inclou dos conceptes; el primer: restituir alguna cosa al seu antic o primer estat i el segon: habilitar de nou. El primer, restituir ens remet al passat, el segon habilitar de nou, al present i al futur. Fins el Segle XX, la distancia entre restituir al seu primer estat i habilitar de nou era molt minsa. Fins ara la rehabilitació s’emmarcava dintre de la reparació, de l’actuació puntual en el malmès perquè el conjunt segueixi en servei. En canvi, les actuals demandes en prestacions dels edificis i de les ciutats per part de la societat van molt més enllà del immediat, de la utilitat. Els edificis no sols ens han de protegir de la climatologia i ser llar; sinó que a més, i de forma activa, han de afavorir la nostre salut i benestar. Per tant qualsevol actuació sobre una llar, edifici o tros de ciutat comporta assumir aquesta demanda actualitzada de prestacions de salut i benestar, per part del ciutadà. Rehabilitar s’emmarcava dintre del ser útil; de l’estar en servei. Avui en dia la ciutadania demanda condicions del viure i no sols això sinó d’un millor viure. Ja no es suficient el ser útil per viure. Rehabilitar com a millora, millora en la salut i el benestar. Rehabilitar com a millor viure, per tant renovar
2.-Rehabilitar, comportava actuacions sempre puntuals, Reparar una biga malmesa, una coberta amb goteres, una ràfec d’una façana, actualitzar unes instal·lacions, afegir instal·lacions, renovar banys o cuines etc...per tant es feia molt difícil veure l’edifici des de la rehabilitació com un tot. Ara bé, des dels anys 60, les propostes de racionalització en la producció, explotació de recursos com a bens escassos, i el control ambiental; cristal·litzades l’any 1973 per la crisi del petroli, i assentades a partir de la descoberta del forat en la capa d’ozó l’any 1985; amb les teories del canvi climàtic, implementant una nova manera de veure les coses. Per una banda, l’eficiència i la racionalitat en l’ús dels sistemes energètics i per altre col·loca en el centre del debat el ciutadà/na. Això comporta quelcom tant simple, com que per la millora en l’eficiència energètica i la racionalitat en el seu ús, pensant en el ciutadà/na, es tinguin que repensar de nou els edificis en la seva globalitat. Rehabilitar ja no es una actuació puntual es una actuació global que comporta repensar el que existeix. Rehabilitar com repensar per tant renovar.
3.-Rehabilitar s’entén aplicat a una llar o a un edifici; difícilment s’entén aplicat a un conjunt d’edificis, com es el cas d’una illa de qualsevol ciutat, o els espais públics que en formen part i menys a un tros de ciutat. El repensar del punt anterior lligat a la racionalitat en l’ús, implementa la globalitat en l’actuació i les multi escales. La llar, l’edifici, l’edifici i l’espai públic, l’illa d’edificis i els seus espais públics, el barri, els barris, la ciutat, les ciutats...d’a dalt a baix i de baix a dalt, tranversal. La rehabilitació multi escales, la rehabilitació integral a escala urbana. La renovació urbana.
En conclusió el rehabilitar ara ja renovació urbana consisteix en redefinir-repensar els espais existents privats, col·lectius i públics per un millor VIURE; i on la clau i el centre sigui la vida quotidiana i el fer de les persones, des de la racionalitat i l’eficiència; des de la salut i el benestar.
Si a més l’escenari construït a Catalunya, segons l’idescat a Catalunya hi han 2.944.944 habitatges principals i 918.437 entre secundaris i buits; que la mitjà de superfície està en uns 100 m2 i la rati d’ocupació en 2,5 habitants per habitatge. Dels quals 800.000 es van construir entre 1960 i 1980 i 2.000.000 entre 1960 i el 2.000. Per tant es evident que des d’una perspectiva sostenible i de capacitat es improcedent pensar en la substitució de tots o part d’aquest habitatges, no podem pretendre enderrocar 1.500.000 d’habitatges obsolets i tornar-los a fer... l’única opció i camí es la seva millora, per tant la renovació urbana, l’única opció, l’únic camí.
Enric Mir
Arquitecte actiu i professor associat Etsab_Upc
Rehabilitar ha estat el concepte emprat quan es parlava d’actuar sobre els edificis, però aquest concepte ha quedat curt:
1.-Rehabilitar si ens remetem a la definició extensa del diccionari, inclou dos conceptes; el primer: restituir alguna cosa al seu antic o primer estat i el segon: habilitar de nou. El primer, restituir ens remet al passat, el segon habilitar de nou, al present i al futur. Fins el Segle XX, la distancia entre restituir al seu primer estat i habilitar de nou era molt minsa. Fins ara la rehabilitació s’emmarcava dintre de la reparació, de l’actuació puntual en el malmès perquè el conjunt segueixi en servei. En canvi, les actuals demandes en prestacions dels edificis i de les ciutats per part de la societat van molt més enllà del immediat, de la utilitat. Els edificis no sols ens han de protegir de la climatologia i ser llar; sinó que a més, i de forma activa, han de afavorir la nostre salut i benestar. Per tant qualsevol actuació sobre una llar, edifici o tros de ciutat comporta assumir aquesta demanda actualitzada de prestacions de salut i benestar, per part del ciutadà. Rehabilitar s’emmarcava dintre del ser útil; de l’estar en servei. Avui en dia la ciutadania demanda condicions del viure i no sols això sinó d’un millor viure. Ja no es suficient el ser útil per viure. Rehabilitar com a millora, millora en la salut i el benestar. Rehabilitar com a millor viure, per tant renovar
2.-Rehabilitar, comportava actuacions sempre puntuals, Reparar una biga malmesa, una coberta amb goteres, una ràfec d’una façana, actualitzar unes instal·lacions, afegir instal·lacions, renovar banys o cuines etc...per tant es feia molt difícil veure l’edifici des de la rehabilitació com un tot. Ara bé, des dels anys 60, les propostes de racionalització en la producció, explotació de recursos com a bens escassos, i el control ambiental; cristal·litzades l’any 1973 per la crisi del petroli, i assentades a partir de la descoberta del forat en la capa d’ozó l’any 1985; amb les teories del canvi climàtic, implementant una nova manera de veure les coses. Per una banda, l’eficiència i la racionalitat en l’ús dels sistemes energètics i per altre col·loca en el centre del debat el ciutadà/na. Això comporta quelcom tant simple, com que per la millora en l’eficiència energètica i la racionalitat en el seu ús, pensant en el ciutadà/na, es tinguin que repensar de nou els edificis en la seva globalitat. Rehabilitar ja no es una actuació puntual es una actuació global que comporta repensar el que existeix. Rehabilitar com repensar per tant renovar.
3.-Rehabilitar s’entén aplicat a una llar o a un edifici; difícilment s’entén aplicat a un conjunt d’edificis, com es el cas d’una illa de qualsevol ciutat, o els espais públics que en formen part i menys a un tros de ciutat. El repensar del punt anterior lligat a la racionalitat en l’ús, implementa la globalitat en l’actuació i les multi escales. La llar, l’edifici, l’edifici i l’espai públic, l’illa d’edificis i els seus espais públics, el barri, els barris, la ciutat, les ciutats...d’a dalt a baix i de baix a dalt, tranversal. La rehabilitació multi escales, la rehabilitació integral a escala urbana. La renovació urbana.
En conclusió el rehabilitar ara ja renovació urbana consisteix en redefinir-repensar els espais existents privats, col·lectius i públics per un millor VIURE; i on la clau i el centre sigui la vida quotidiana i el fer de les persones, des de la racionalitat i l’eficiència; des de la salut i el benestar.
Si a més l’escenari construït a Catalunya, segons l’idescat a Catalunya hi han 2.944.944 habitatges principals i 918.437 entre secundaris i buits; que la mitjà de superfície està en uns 100 m2 i la rati d’ocupació en 2,5 habitants per habitatge. Dels quals 800.000 es van construir entre 1960 i 1980 i 2.000.000 entre 1960 i el 2.000. Per tant es evident que des d’una perspectiva sostenible i de capacitat es improcedent pensar en la substitució de tots o part d’aquest habitatges, no podem pretendre enderrocar 1.500.000 d’habitatges obsolets i tornar-los a fer... l’única opció i camí es la seva millora, per tant la renovació urbana, l’única opció, l’únic camí.
Enric Mir
Arquitecte actiu i professor associat Etsab_Upc