En el temps que avui vivim, l'acció col·lectiva es protagonista en molts camps, però avui parlarem de l'acció col·lectiva en referència al medi ambient.

Si pensem en el medi ambient com un bé públic, veurem que en la seva majoria son bens públics no excloents i no rivals. No son excloents perquè tothom en pot gaudir i no hi ha rivalitat ja que el consum d'un usuari no afecta a l'altre, però si necessiten una acció col·lectiva i coordinada per la seva bona conservació i aquí es on es presenta el problema.

El fet de que gaudir d'un bon medi ambient no es excloent ja que no prohibeix a ningú que en pugui gaudir, això desincentiva la cooperació, es a dir, tothom pot gaudir-ne malgrat no hi hagi col·laborat a la seva conservació.

Fa uns dies, vaig veure en una xarxa social, una proposta que deia alguna cosa semblant aquesta;tothom qu e vagi a la platja, a l'hora de marxar que s'emporti 3 deixalles, plàstic, burilla, un vidre, ..i aixi gaudirem d'una platja neta.

Bé, aquest tipus d'accions provoca el que es coneix amb l'expressió anglesa de free rider, es a dir, la persona que amb l'esforç dels altres es beneficia d'un millor medi ambient, en aquest cas de la platja mes neta, sense haver col·laborat en l'acció.

La conservació del medi ambient com a bé públic genera free riders, perquè en no ser possible excloure ningú del seu consum, molta gent no te incentius per participar de l'acció, tot esperant que ho faci un altre. En aquest cas direm que l'acció col·lectiva fracassarà, ja que mai podrem gaudir d'una platja totalment neta.

Quina seria la clau perquè l'acció col·lectiva, en aquest cas, no fes ni falta?


Eva Mata
Regidora i portaveu a l'Ajuntament del Vendrell.
Esquerra Republicana