Política Territorial

La gestió de les infraestructures i les Utilities

Ricard Martínez
Ricard Martínez
El control estrictament privat de la gestió de les Utilities (empreses de gestió de serveis públics bàsics) sovint genera recels per la qualitat del servei i per la prioritat en el guany dels accionistes en detriment del servei públic. Si a aquest factor li afegim que la gestió la controlen multinacionals amb seus fora de l’estat, encara s’accentua més el recel ja que els centres de decisió estan molt més allunyats i es modifica el comportament vers les decisions estratègiques, les inversions i la sensibilitat en la cura del servei i el tracte als ciutadans.

Ni més ni menys que l’actual ministre d’Energia, en el marc del debat sobre la venda d’Abertis, es manifestava en els següents termes: “El govern vol un projecte que tingui en compte la política econòmica i els interessos generals dels espanyols i evitar "alguna mala experiència" com la d'Enel amb Endesa. "No inverteix al nostre país, i el 100% dels beneficis se'l s emporta com a dividends; aquest tipus d'actuacions no ajuden a capitalitzar l'empresa ni col·laboren amb la política energètica del país".

La venda d’Abertis a les companyies Atlantia i ACS és una part de tot un moviment econòmic que té en comú el repartiment de la gestió de les infraestructures bàsiques.

Farem un repàs a diverses informacions relacionades amb la venda d’Abertis i com afecten a altres sectors. Després mirarem de treure’n algunes conclusions.

Venda d’Abertis

La venda d’Abertis afecta al sector de la mobilitat i les vies d’alta capacitat, però també al sector TIC i l’espai radioelèctric, per la participació a Hispasat (satel.lits) i a Cellnex (torres de telecomunicacions, entre les que hi ha la torre Collserola).

Un cop Brussel·les va donar el vist-i-plau a l'OPA d’Atlantia (capital Italià) per quedar-se Abertis (octubre 2017), l’anunci d’OPA per part d’ACS (a través de la filial Alemanya Hochtief ) sembla una operació patriòtica dirigida des de la llotja del Bernabeu. Independentment de si ACS té prou capacitat financera per assumir tota la operació i de la voluntat del govern espanyol de no repetir l’error d’Endesa, a darrera hi ha tenir el control sobre les empreses de l’espai radioelèctric i un interlocutor amic respecte la gestió de les concessions de les autopistes, ja que ACS passarà a tenir la major part d’autopistes de peatge de l’Estat.

Aquest mateix mes de març s’ha fet públic l’acord en el que les dues companyies Atlantia i ACS compren Abertis. Atlantia es queda amb el 51% del control.

Hispasat

Sembla que el pacte era que Abertis abans de l'OPA venia a Red Eléctrica Hispasat (el soci majoritari de REE és l’Estat amb el 20%) de manera que el govern espanyol passava a controlar sector estratègic dels satèl·lits, tot recordant que té una divisió Hisdesat, amb satèl·lits vinculats a defensa i control del territori. L’oferta de REE per Hispasat era de 958M€ pel 90,74% d’accions.

Però un cop beneïda l’operació de participació d’ACS en l’operació Abertis, el mateix Florentino Pérez va aconseguir parar la venda al·legant que un cop ell es faci amb la seva part d’Abertis ja la vendrà a millor preu, la qual cosa posa en un compromís a l’Estat que ja ha posat preu sobre la taula i augmentar-lo significaria un sobrepreu fàcilment denunciable.

Sigui com sigui l’Estat encara no ha donat el vist-i-plau a l’operació i no ho farà fins que no tingui lligada aquesta qüestió.

Cellnex

El futur de Cellnex és menys complicat, per diverses raons, actualment Abertis només té el 34% de Cellnex. Un altre motiu és que La Caixa, a través de Criteria manté la voluntat de ser present a l’accionariat de Cellnex i fins i tot d’augmentar la participació de l’actual 5% al 13%. De manera que, tant si separen l’operació del conjunt, com si no, Atlantia tindria com a molt el 29’5% de Cellnex, el que no implicaria canvis substancials en la política actual de l’empresa.
Gas natural

Tot aquest moviment afecta un altre sector, l’energètic, ja que el pas de Francisco Reynés de Cellnex i del Consell d’Abertis a Gas Natural implica el manteniment del 24’4% de les accions per part de Criteria (La Caixa), mentre que Repsol surt totalment de la companyia i s’incorpora un nou fons d’inversió CVC. Així Gas Natural tindrà el 40% de participació de fons d’inversió, el que implica més pressió per maximitzar els beneficis a curt i, per tant, en detriment de les inversions estratègiques a llarg i la qualitat del servei.

Repsol i les renovables

I què farà Repsol amb els 400M€ de l’operació de venda de Gas Natural ? Doncs ja fa un cert temps que l’estratègia de la petroliera és ampliar la seva acció en el marc energètic i molt probablement entrarà en el sector de la generació amb les renovables.

Algunes propostes de conclusions

Sobre això darrer de Repsol, encara no ha sortit cap proposta concreta, potser esperen que hi hagi canvis normatius per part de l’Estat per “facilitar les inversions en un sector a l’alça que contribueixi al benestar, la lluita contra el canvi climàtic i la millora de l’economia amb la generació de llocs de treball”. Us sona ?

La participació d’ACS amb la compra d’Abertis es traduirà en un allargament de les concessions d’autopistes que tenen data de caducitat en breu ?
La capacitat d’influència del Govern de la Generalitat respecte les concessions d’autopistes que són vigents fins d’aquí molts anys serà molt baixa, el que prefigura un conflicte en la gestió de la mobilitat de les vies d’alta capacitat.

Aquella actitud naïf (per no qualificar-ho d’una altra manera) de permetre concessions a grans corporacions privades amb un control laxe i sota l’argument de “no deixen de ser empreses de casa” s’ha acabat.

Per a futures concessions, caldrà tenir clara la necessitat de separar les empreses constructores de les empreses de gestió, desvinculant les inversions del sistema de gestió, el que permet reduir terminis, major control i evitar que s’especuli amb un bé públic.

I malgrat tot, no estem en contra de la participació privada en la gestió dels serveis públics i les infraestructures, per això cal garantir sempre el control i regulació pública, una retribució justa que garanteixi la viabilitat i la garantia de la qualitat, el servei públic i el respecte a les normes i drets dels treballadors i treballadores.


Ricard Martínez
Secretari Nacional de Política Territorial
Esquerra Republicana
politicaterritorial@esquerra.cat