Convivència ciutadana i valors republicans
De les matèries que han anat perdent pes en la càrrega curricular als centres d’ensenyament secundari del nostre país, la que més preocupa és la filosofia. Especialment pel que suposa pel desenvolupament de la capacitat d’escoltar els arguments dels altres, i entendre’ls fins el punt de ser capaç de modificar el propi punt de vista.
Precisament de la tradició filosòfica clàssica hem obtingut la definició de les formes de govern proporcionades per Plató: Monarquia, Aristocràcia i Democràcia; però també hi ha aportacions al Dret Occidental, i en especial l’Europeu, de Ramon Llull i Tomàs d’Aquino. Aquests darrers, del corrent anomenat teologia moral, quan tractaven les qüestions jurídiques amb l’anàlisi de la ‘virtut de la justícia’.
La convivència humana en diferents entorns s’articula en el que anomenem societats. La coexistència dels diferents comportaments humans obliga aquestes societats a regular els marcs de convivència de manera que es garanteixin els drets de tots els seus integrants. Aquests marcs prenen la forma de lleis i evidentment s’han d’adaptar al moment que viu la societat i a les demandes de les seves ciutadanes i ciutadans.
Quan el Coronel Diego Pérez de los Cobos afirma que ‘la ley está por encima de la convivencia ciudadana’ ens adonem que el seu model de societat no és el nostre, que els seus valors no són els nostres.
En realitat, el coordinador policial de l’1 d’octubre és conseqüent amb la seva trajectòria personal: fill d’un membre de l’organització d'ultradreta Fuerza Nueva; va fer campanya activa pel ‘No’ a la Constitució Espanyola del 1976; es va presentar voluntari a la Caserna de la Guàrdia Civil de Yecla per col·laborar en el cop d’Estat del 23 de Febrer de 1982; i va ser jutjat per tortures al País Basc l’any 1992. Però també amb aquesta afirmació dóna a entendre que la preservació de ‘la normal convivencia ciudadana’ evocada per l’auto del Jutjat número 13 de Barcelona sobre l’1 d’Octubre, per ell té un valor diferent al que la Republicana Catalana aspira a construir.
Si pensem en la separació de poders -Judicial, Executiu i Militar- la qual arrenca amb un altre filòsof clàssic, Aristòtil, veiem la importància que té que cada estament operi amb independència de la resta sense que en cap cas s’hi acceptin ingerències, i per tant que l’Estat Espanyol no compleix amb els estàndards bàsics de les democràcies europees a les que afirma pertànyer.
L’immobilisme en l’adequació normativa a les demandes de la societat és incompatible amb el model proposat per les societats més avançades i modernes; i precisament tan l’immobilisme com la supressió de facto de la separació de poders defineixen una forma de govern que res té a veure amb la democràcia.
L’Estat Espanyol forma del grup de societats occidentals avançades només per una qüestió geogràfica, però és evident que pel que fa a la implementació dels valors associats està més a prop de Turquia i Hongria que de Suècia i Dinamarca.
Ramon Codina
Sectorial de Seguretat i Portecció Civil
Esquerra Republicana
seguretat@esquerra.cat
Precisament de la tradició filosòfica clàssica hem obtingut la definició de les formes de govern proporcionades per Plató: Monarquia, Aristocràcia i Democràcia; però també hi ha aportacions al Dret Occidental, i en especial l’Europeu, de Ramon Llull i Tomàs d’Aquino. Aquests darrers, del corrent anomenat teologia moral, quan tractaven les qüestions jurídiques amb l’anàlisi de la ‘virtut de la justícia’.
La convivència humana en diferents entorns s’articula en el que anomenem societats. La coexistència dels diferents comportaments humans obliga aquestes societats a regular els marcs de convivència de manera que es garanteixin els drets de tots els seus integrants. Aquests marcs prenen la forma de lleis i evidentment s’han d’adaptar al moment que viu la societat i a les demandes de les seves ciutadanes i ciutadans.
Quan el Coronel Diego Pérez de los Cobos afirma que ‘la ley está por encima de la convivencia ciudadana’ ens adonem que el seu model de societat no és el nostre, que els seus valors no són els nostres.
En realitat, el coordinador policial de l’1 d’octubre és conseqüent amb la seva trajectòria personal: fill d’un membre de l’organització d'ultradreta Fuerza Nueva; va fer campanya activa pel ‘No’ a la Constitució Espanyola del 1976; es va presentar voluntari a la Caserna de la Guàrdia Civil de Yecla per col·laborar en el cop d’Estat del 23 de Febrer de 1982; i va ser jutjat per tortures al País Basc l’any 1992. Però també amb aquesta afirmació dóna a entendre que la preservació de ‘la normal convivencia ciudadana’ evocada per l’auto del Jutjat número 13 de Barcelona sobre l’1 d’Octubre, per ell té un valor diferent al que la Republicana Catalana aspira a construir.
Si pensem en la separació de poders -Judicial, Executiu i Militar- la qual arrenca amb un altre filòsof clàssic, Aristòtil, veiem la importància que té que cada estament operi amb independència de la resta sense que en cap cas s’hi acceptin ingerències, i per tant que l’Estat Espanyol no compleix amb els estàndards bàsics de les democràcies europees a les que afirma pertànyer.
L’immobilisme en l’adequació normativa a les demandes de la societat és incompatible amb el model proposat per les societats més avançades i modernes; i precisament tan l’immobilisme com la supressió de facto de la separació de poders defineixen una forma de govern que res té a veure amb la democràcia.
L’Estat Espanyol forma del grup de societats occidentals avançades només per una qüestió geogràfica, però és evident que pel que fa a la implementació dels valors associats està més a prop de Turquia i Hongria que de Suècia i Dinamarca.
Ramon Codina
Sectorial de Seguretat i Portecció Civil
Esquerra Republicana
seguretat@esquerra.cat